el complot

XAVIER DOMÈNECH El PP ha llançat una ofensiva per convèncer-nos que és víctima d'una persecució orquestrada pel Govern i pel PSOE a través de jutges, fiscals i cossos de seguretat.
Aquesta persecució explicaria que just després del sobreseïment de la instrucció contra Francisco Camps i companyia, hagi esclatat un altre escàndol a Mallorca, on han estat detinguts alts càrrecs de l'anterior govern illenc, que presidia el popular Jaume Matas. La secretària general del PP, De Cospedal, ha denunciat l'existència de telèfons punxats i gravacions il·legals de converses, i el PSOE s'ha afanyat a demanar-li que n'aporti proves i detalls o, en altre cas, que tanqui la boca i se'n vagi a casa.
El PP acusa el PSOE d'utilitzar els aparells de l'Estat per silenciar l'oposició, la qual cosa seria digna d'un règim totalitari. És cert que la policia depèn del Govern, i que la fiscalia, tot i ser un cos de funcionaris de carrera i independents, funciona segons un principi de jerarquia, al capdamunt de la qual hi ha el fiscal general, nomenat, aquest sí, pel govern de torn. Dels jutges, en canvi, no es pot afirmar que el seu nomenament i destinació estigui en mans de l'Executiu, i el recompte de tarannàs conservadors o progressistes indica que és un cos on l'Executiu actual no té gaires votants.
Però també és cert que l'oposició pot haver estat govern, i ser-ho encara en determinades administracions. El PP ha governat l'Estat, ha governat l'autonomia de les Illes i governa avui la Generalitat Valenciana i la Comunitat de Madrid, per citar dos casos amb escàndols en marxa. I són les actuacions com a governant les investigades en el marc d'instruccions que, d'altra banda, són dirigides i orientades pels jutges, ja que en l'ordenament espanyol (i a diferència de les pel·lícules americanes) és el jutge qui, oficialment, investiga.
En tot cas, tenim un problema: si tota actuació judicial contra el partit de l'oposició pot ser qualificada de complot partidista del Govern, i per això s'hagués d'aturar, l'oposició esdevindria un indret d'impunitat que s'estendria als governs locals i territorials que ocupés.
Res del que fessin alcaldes i presidents del PP no seria, doncs, investigable per policies i fiscals; i quan es donés l'alternança, el PSOE esdevindria intocable. Tal impunitat no sembla ni lògica ni acceptable.
És clar que aquesta polèmica seria menys intensa si el Govern s'hagués captingut amb més prudència: per ?exemple, mantenint una silenciosa distància institucional i, sobretot, evitant anunciar les següents accions de la fiscalia. Que el PP es presentaria com a víctima d'un complot entrava dins el previsible; donar-li arguments és una gran badada del PSOE.