Compres importants

El retrat de Gala, al marge del seu valor plàstic i sentimental, confirma allò dels pots
petits i la bona confitura

SEBASTIÀ ROIG la Fundació Gala-Dalí continua comprant ?obres de primera ?divisió. Pocs dies després de presentar Banyistes des Llaner, ens tornen a sorprendre amb aquest primer retrat de Gala. Cal felicitar-los, de nou, amb clamor superlatiu.
El retrat de Gala, al marge del seu valor plàstic i sentimental, confirma allò dels pots petits i la bona confitura. Dalí sabia concentrar en espais reduidíssims dosis altíssimes d'informació, traça i talent.
De fet, un dels molts plaers que proporcionen les seves obres és la possibilitat d'anar apamant, en petits fragments, la majoria dels seus llenços, d'anar a la cacera i la descoberta contínua de subtileses. Aquest excés narratiu, conceptual i literari conté una part de l'èxit espectacular de Dalí.
L'artista, a més a més, té una habilitat espaordidora. Ja sia en el camp plàstic o en el literari, és capaç de transmetre'ns amb la mateixa intensitat aquest agombolament de materials, imatges i idees. Passa d'un mitjà a l'altre i no perd mai pel camí les propietats del seu ADN.
Aquest dualisme, és clar, també se'ns fa evident en l'obra d'èpoques no surrealistes, molt menys conegudes i divulgades. I aquí, cal demanar al Centre d'Estudis que s'hi remulli. Que s'hi capbussi sense manies. Només ells disposen dels mitjans, del temps i els materials per fer-ho. Han de posar en circulació els altres grans moments de l'autor que, fins ara, han quedat fora d'escena. Amb honestedat. Sense temors ni prejudicis.