Bones vacances

JOAN CARRERES I PÉRA Podem estassar-nos al sol protegits sota l'ombrel·la, o sentir-nos acaronats per l'astre rei. Podem seure al trencall de l'aigua o participar en un concurs de natació.  Fer fúting -i suar la cansalada- o seure dalt del roquissar gaudint  el paisatge. Fer el toc amb els amics en una terrassa amb vistes al mar, o cercar pau i repòs en el silenci d'un lloc sagrat. Podem assistir a les mogudes d'estiu; participar en un festival de rock o compartir amb altres melòmans un concert de música clàssica. Podem ballar sardanes -o, si m'apureu, sevillanes- a l'aire lliure o bé ens podem encatauar en un antre de mala mort per satisfer els nostres instints més amagats.
Podem seure de nit a la platja;  ja sigui per contemplar la mar o deixant anar  la imaginació vogant per l'infinit. Ens podem alienar, emportats entre la massa amorfa. O  badoquejar davant els aparadors. Podem deixar el nostre llast quotidià o fer com les tortugues; ens podem carregar la motxilla i, muntanya amunt, entaforar-nos pel bosc o resseguir aquests senders i viaranys que s'han anat reobrint. Podem agafar el cotxe -si en tenim- i perdre'ns en alguna carretera local a la recerca d'un veïnat innominat, un poblet que no apareix en el mapa, o una ermita perduda.
Què són per a mi les vacances? Com les definiríeu vosaltres? No es tracta del "dolce far niente". No fer res també cansa. Ni es tracta d'un repòs programat.  Per a mi, el gran do de les vacances, està en nosaltres. El gran i l'incommensurable do d'aquest temps formidable que són les vacances, és el lliure albir.