Les dues cares de Trillo

CARLOS CARNICERO La memòria col·lectiva és cada vegada més prima. Ningú sembla recordar-se Federico Trillo en paper d'assot de la corrupció del govern de González. Llavors cada episodi que es va produir en el PSOE i en els voltants del PSOE tenien en Federico Trillo un martell immisericordiós. Ha resistit la sentència del Yak 42 veient com eren condemnats militars que van complir les seves ordres i per això precisament van ser sentenciats per un tribunal al qual el diputat del PP va eludir sense donar cap explicació. Ara exerceix les funcions pròpies de teixir una explicació amb tints jurídics a les acusacions del seu partit contra el Govern per haver creat un "estat policial" acusació en la qual només coincideix el PP de Mariano Rajoy i ETA. Ni una sola prova. Les explicacions de Trillo sobre les suposades escoltes al seu partit són tan fluixes, tan mancades de rigor i contingut que posa vermell que un jurista pugui mantenir-les. Però Trillo ha demostrat que és un tot terreny que per continuar en la política és capaç de qualsevol comportament. Pren cos la teoria del retorn al PP de la crispació: compten amb un suport mediàtic i un conjunt d'incondicionals que serveixen per sostenir les tesis més absurdes. No importa tornar a posar en perill l'estat de dret. És una medicina caducada, que ha demostrat ineficàcia per sostenir un lideratge que no té carisma: el de Rajoy, que independentment de les oscil·lacions en intenció de vot del seu partit, segueix estancat sense aconseguir l'estima i la confiança dels ciutadans. Ara Trillo no té problemes per no veure la corrupció en el seu partit de la mateixa forma que tenia un microscopi electrònic per detectar la del PSOE. Si la història tendeix a repetir-se, pot tornar a repetir-se completa. És possible que els incondicionals del PP se sentin còmodes en el fangar de la corrupció i la crispació: però són elements aglutinadors de l'esquerra que un altre cop es pot mobilitzar encara que no estigui contenta amb el govern de Zapatero, només per impedir que un PP d'aquestes característiques pugui arribar al poder.