Cartes

ÀNGELA FERRER I MATÓ. girona.

Quan la sequera ens ofegava fou molt efectiu anar a demanar a la Moreneta que ens ajudés i plogués. El senyor Baltasar aconseguí que caiguessin tants ruixats que per poc s'aneguen fins i tot les co?llites. Llavors i ara que s'ha aconseguit que Madrid afluixi una mica la mosca en l'aspecte dels calerons (suposo que no ens dóna tot el que ens pertoca però una mica més del que pensava concedir al principi, sí que arribarà a la nostra pobra economia) caldria tornar a demanar a la nostra Patrona i protectora perquè reparteixi una gran quantitat de "seny" als polítics i no malgastin en despeses poc profitoses aquests diners que tant ha costat que se'ns atorgués. Jo demanaria que es deixés d'obrir ambaixades a l'estranger, de subvencionar entitats alienes a Catalunya d'afavorir el nepotisme i d'ampliar la plantilla dels funcionaris públicsÉ i en canvi es millorés la sanitat, l'educació, les carreteres i un llarg etcètera de serveis que necessiten ajuda urgent. Una notícia apareguda el dia 6 d'aquest mes d'agost i que ens diu que s'han comprat quatre cotxes oficials per valor de "només" 180.000 ? per part de la Secretaria de la Joventut de la Generalitat em reafirma en la urgència de demanar "ajuda" per retrobar aquest "seny" que normalment diuen tenim els catalans i que sembla que s'ha escolat per algun embornal quan l'han de demostrar els nostres dirigents.

A Josep Maria Benet

i Jornet

Jaume Busqué i Barceló.

Fa uns pocs dies el Diari de Girona (10 d'agost) publicava una entrevista que et feia el periodista Jordi Vera, titulada "Em repel·leix l'ambient de Peralada...". Molt respectable. En l'entrevista parlaves dels teus orígens a Ventalló i de la teva amistat amb Terenci Moix. Segurament tu i -si em permets- l'assagista Ignasi Riera sou de les persones que amb més autoritat podeu parlar de l'obra i de la personalitat de l'escriptor. Jo mateix en puc donar fe. Però, en la mateixa entrevista, responent a la pregunta de si t'agrada anar als festivals d'estiu prop del teu poble d'adopció, ponderes la vida tranquil·la de vila en contra de l'ambient artificial i artificiós dels festivals de música de Peralada i de Cap Roig. I quanta raó que tens! També "hi ha gent maca" com dius tu mateix. Fa uns dies vaig sentir a Cap Roig un concert memorable de La Locomotora Negra sobre poemes de Salvador Espriu, amb partitura del trompetista i arquitecte Ricard Gili, que tu, estimat amic, no te l'hauries de perdre ni que sigui en DVD. La veritat és que aquell concert no deuria ser per al públic habitual d'aquest festival perquè més d'un va anar-se'n al primer compàs.

Tanmateix, entre Cap Roig o Peralada, a vint minuts de Ventalló, tens l'oportunitat d'anar o de venir al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. T'hi trobaries com a casa o, fins i tot, millor que a casa. El públic és normal: la gent vesteix amb normalitat i cada concert esdevé una reunió àmplia i extensa de gent que tenen en comú el gust per la música; ningú no aplaudeix quan no toca, el silenci és total i respectuós per als músics i per a la resta d'espectadors, ningú no encén una cigarreta als concerts de la plaça, al final tothom aplaudeix i ningú no pica de peus i, un cop a fora, espontàniament es formen petits grups que comenten les virtuts i les bondats de l'intèrpret, i el resultat de l'audició. I sempre és diferent i cada dia és una novetat. Aquest festival és innovador (la música clàssica també pot ser innovadora) i és imaginatiu, i els conciutadans de Torroella en viuen i n'estan pendents. La premsa en parla sovint: totes les televisions hi dediquen espais i, també, la premsa escrita. Però, parlen molt més dels festivals de Peralada i de Cap Roig, dels conjunts que hi toquen i de les autoritats (alguns consellers de la Generalitat, per exemple) que hi assisteixen, sobretot per ser vistos. Però, estimat amic, ja sé que no t'he de convèncer, si un projecte musical farà millorar el nivell cultural del nostre país és, sense cap mena de dubte, el Festival de Torroella de Montgrí i altres festivals de la mateixa exigència, com el dedicat a Franz Schubert al monestir de Vilabertran, a vint minuts de Ventalló nord enllà. No hi faltis, amic, ho tens tan a prop de Ventalló i és tan diferent! I, des de la teva posició, sigues-ne el millor ambaixador.

La Costa Brava, el paisatge favorit i destrossat de Catalunya

Jordi Cruz Plaja. Palafrugell.

Finalment la Costa Brava ha estat triat el paisatge favorit de Catalunya, bé, el que queda de la Costa Brava, un litoral molt maltractat, especialment durant els anys que portem de Democràcia, víctima de l'especulació urbanística i de la prostitució dels nostres ajuntaments. La majoria de persones que l'han votat no la coneixen en profunditat i ho han fet atrets per unes imatges meravelloses, una selecció de les millors, mostrades per TV3 en hores de màxima audiència. Però sovint cal mirar una mica més enllà del que els mitjans oficials ens enquadren per poder veure l'altra realitat, les grans barbaritats que s'han fet en una de les grans joies de Catalunya. Per exemple, enfocant només uns pocs metres més amunt de la meravellosa cala favorita d'en Josep Cuní, a Aiguagelida, observaríem una muntanya amb grans roques i imponents penyassegats farcida de segones residències de forasters que ja fa anys que han aconseguit obtenir un bocí del nostre millor paisatge de Catalunya.

L'altra vergonyós exemple d'espoli del nostre millor paisatge n'és el tancament i privatització del famós camí de ronda, una via destinada precisament a facilitar a tots els ciutadans l'observació del nostre meravellós paisatge costaner. Justament a pocs metres més al sud de la malaurada platja favorita de Josep Cuní va morir, el 15 d'agost farà quatre anys, la nostra companya Neus, als 22 anys, víctima d'un accident en un tram del camí de ronda, víctima de la deixadesa de l'administració, víctima de la prepotència dels famosos intocables de la Costa Brava, els que, en nom del progrés, ens han robat, malmenat i privatitzat el nostre millor paisatge. L'administració no només encara no ha reparat i reobert aquest tram de camí de ronda sinó que n'ha tancat el tram següent entre l'Àvia Catalana i Sa Rúbia, a Tamariu.

L'autèntic paisatge està conformat per un ventall més ampli d'aspectes i d'espais, no només per un petit detall o raconet, per una muntanya salvada o una imatge fantàstica presa en el moment que interessa mostrar. Potser faria un millor servei a Catalunya si en lloc de fer més publicitat i augmentar la pressió al nostre massificat litoral, TV3 s'obrís al debat i reflexió tot mostrant les imatges que a ningú agraden però que cal veure i denunciar.