Aquest mes tan bonic que és l'agost, amb les seves cues a la carretera, la saturació als carrers i la massificació arreu, serveix perquè molta gent recordi amb nostàlgia els seus estius d'infantesa. Aquesta gent, en una mena d'estat letàrgic, mig anestesiada pel tedi i la xafogor, rememoren amb posat bucòlic les migdiades caniculars, el cant dels grills a la nit i les remullades reparadores en algun poblet rústec i primitiu on passaven les vacances. Recorden les trobades amb els indígenes, autèntics espècimens en procés d'extinció, i el paladeig voluptuós d'una menja casolana o una fruita acabada d'arrencar de l'arbre. Acluquen els ulls i reviuen rialles de plenitud i músiques engrescadores sota una brisa frescal.

I aquests records, tan sublims i tan falsos alhora, perquè segurament tot era molt més avorrit i molt menys idíl·lic, serveixen per omplir buits existencials de la maduresa i articles als diaris. Hi ha articulistes, però, que no han estiuejat mai, ja que durant la seva infantesa els seus pares havien de treballar perquè uns senyors rics de Barcelona poguessin veranejar amb tota mena de luxes en un pintoresc poblet de la Costa Brava, tan costa, tan brava i tan idònia per als que tenen la butxaca plena. Això sí, aquell nen pot recordar amb precisió fotogràfica com els nens rics de Barcelona es banyaven a la piscina de minúscules i enlluernadores rajoles blau cel i com anaven amb moto i muntaven a cavall sense despentinar-se. Nens vestits de marca, impol·luts, guapos perquè sí i amb un perfecte accent castellà que els feia tan sofisticats i tan cosmopolites, tot i que llavors aquell nen no sabia què volien dir aquestes paraules (i això que ja es feia un tip de llegir mentre els nens rics es banyaven a la piscina i etc.).

Tanmateix, l'únic dia de la setmana que tenien festa i podien lliurar-se de satisfer els capritxos dels senyors rics de Barcelona, els pares s'enduien aquell nen a una cala recòndita, remota, a la qual s'accedia a peu, carregats de cabassos i trastos, relliscant i suant. I allà, en una quietud deliciosa, entretenien el dia. Es banyaven, saltaven per les roques i es punxaven amb les garoines. Bevien aigua d'una font amagada i posaven els melons en remull mentre jugaven a esquitxar-se. Agafaven un grapat de musclos i quatre pelosos i s'eixugaven al sol esperant que la llenya, recollida pels vorals, comencés a crepitar. Llavors, mentre assaborien un arròs impagable, veien, en la llunyania, com els vaixells dels nens rics de Barcelona passaven de llarg perquè aquella cala era massa petita per atracar-hi.