DAVID PAGÈS I CASSÚ
Davant de personatges illencs tan ingents com Ramon Llull, Antoni M. Alcover, Francesc de Borja de Moll, Baltasar PorcelÉ un amic ens deia: Com pot cabre tanta vida dins d'un cos humà? Doncs bé, aquesta mateixa pregunta ens fem nosaltres en relació amb Mallorca després d'haver-hi passat uns dies: com pot cabre tanta vida en un bocí de món?
Mallorca és, de manera indiscutible, un dels destins vacacionals més importants del món, però és evident que és molt més que això. És tantes coses: costums i tradicions, esglésies i monestirs, art i història, paisatges i excursions, sol i platgesÉ I punt d'extraordinària atracció per a artistes i literats.
Mallorca és una illa on conviuen moltes realitats. Tot aquell que hi va té la possibilitat de trobar la que més li abelleix, com ara la que ens mostra les petjades de la catalanitat, que són moltes i pregones.
Pareu esment en els cognoms i els topònims existents; descabdelleu el fil de la història a través de la figura majúscula de Jaume I; resseguiu les petjades del genial Ramon Llull; visqueu amb gaubança les festes i celebracions, que tantes similituds guarden amb les del Principat; llegiu amb deler els poemes de Miquel Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà, Blai BonetÉ així com els reculls de rondalles de Mn. Alcover...
N'hi ha tantes, de coses que ens uneixen, a baleàrics i catalansÉ Ara bé, n'hi ha una de molt principal, la llengua, que és quelcom que crea uns vincles extraordinaris. I així hem de parlar d'un patrimoni formidable que, només des de la proximitat i la complicitat, serem capaços de preservar i de transmetre. És per això que cal que ens coneguem més, que ens relacionem més i que enfortim els molts espais comuns que compartim plegats.
Les nostres catedrals, la de Palma i la de Girona, distingides amb unes naus immenses, sembla ben bé que des de la distància, i alhora des de l'afecte i la comprensió, estiguin sempre pendents l'una de l'altra. És una imatge que ens ajuda a visualitzar com ha de ser la relació entre dos pobles germans.
Fa pocs mesos el periodista menorquí Miquel Àngel Limón estigué a Girona per impartir unes conferències sobre la realitat de les Balears. En demanar-li el títol, ens proposà el següent: "Catalanitat en mar". El trobàrem molt bell i per això l'hem manllevat per encapçalar aquest escrit, que dediquem a totes les persones que s'esforcen dia a dia perquè aquesta qualitat es mantingui ben viva en aquestes illes tan estimades.