JOSEP LLUÍS MICÓ SANZ
La regulació de les professions que poden suposar riscs per a la seguretat i la integritat de les persones (o que precisament tracten de salvaguardar-les) és més completa i detallada que la dels oficis funcionals o instrumentals. O sigui, un individu qualsevol no pot impartir justícia des d'un tribunal, no pot ser policia o no pot exercir la medicina si prèviament no ha superat els estudis, la carrera o les oposicions oportunes. En canvi, el grau d'exigència per vendre roba, servir copes o repartir diaris és força menor. No obstant, hi ha activitats com l'arquitectura o l'enginyeria en què encara és habitual que certs projectes o encàrrecs els portin a terme subjectes sense la titulació oportuna i que, posteriorment, els avalin amb la seva signatura els professionals col·legiats. La pràctica està condemnada a extingir-se, ja que les persones que desenvolupen aquestes tasques solen ser madures; als joves, això ja no se'ls permet. Sigui com sigui, la irregularitat és evident. I, precisament per la seva edat, tant ells com els seus caps han tingut temps per ?resoldre-la. Si un (fals) metge o un fiscal (fitici) es comportessin així, acabarien a la presó.