És costum molt arrelat al nostre territori tallar una carretera per protestar per qualsevol tipus de reivindicació, estigui justificada o no. És una postura insolidària i egoista que causa perjudicis a tercers que no tenen ni art ni part en l'objecte de la protesta. Aquest tipus de reivindicacions són un menyspreu a persones que han d'anar a treballar, a una urgència o, simplement, a gaudir d'una estona d'oci. Un grup de veïns de Lloret Residencial porta des de finals de juliol tallant periòdicament la carretera aprofitant la nombrosa densitat de trànsit d'aquests dies. Diumenge van paralitzar la principal via d'entrada al municipi durant vint minuts en una hora punta i dimarts passat durant tres quarts d'hora en una convocatòria il·legal. Tallen la carretera i priven de la llibertat de moviments altres ciutadans, i no passa res. És probable que els Mossos i l'Ajuntament de Lloret mirin cap a un altre costat, perquè saben que els veïns de l'esmentada urbanització tenen raó en la reivindicació, però no en les formes. Si és així, com sembla, la deixadesa de les administracions públiques és doble. Primer per tolerar una ocupació de la carretera. I, segon, per no resoldre un problema que ve de temps, com el retard en la recepció de la urbanització i, el que és més important, la greu falta de subministrament d'aigua. Lloret Residencial rep l'aigua de consum diari a través de quatre dipòsits que han d'abastir tots els veïns. Això s'aconsegueix omplint camions cisterna que diàriament envia l'Ajuntament, però el sistema és insuficient i impropi d'una societat avançada. Els veïns reclamen disposar d'aigua com qualsevol ciutadà. I tenen raó. Mentrestant, l'Ajuntament de Lloret no resol el problema i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) incompleix la seva principal funció: garantir el subministrament d'aigua a tot el país.
