Llegim a l'Evangeli segons sant Mateu (18,21-35): "..Passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia: "Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot". Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient: "Paga'm el que em deus". El company se li va llançar als peus i li suplicava: "Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré". Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute."

Penso si no passa de manera semblant amb la situació actual: la gran banca i les empreses de les grans finances, causants totes elles del desgavell econòmic que patim i patirem temps i temps, es fan afanyar a proposar i imposar com a primera solució per sortir-ne que els governs els "injectessin" milions i més milions de dòlars i euros per tal de poder assumir el seu paper de "motors" de l'economia que ells mateixos acabaven d'ensorrar amb la seva avidesa de benefici com sigui i a costa de qui sigui.

Els governants, ben agafadets pels dellonsis, van accedir-hi com a única solució i, entre nosaltres, perquè segur que les seves consciències estaven tan netes com les dels banquers, que els extorquien. Així fou com els bancs centrals dels països occidentals van procedir a "injectar" capital i més capital extret de les recaptacions de tributs fetes als seus ciutadans, o sigui, calé públic pagat per tot el poble.

Aquesta fou la primera mesura. La segona -i en això coincideix amb l'evangeli transcrit- fou exigir als governants que orquestressin un sever enduriment de mesures legislatives, fins i tot penals, contra la morositat, és a dir, contra tot aquell conjunt de la població d'on havia surtit el calé que els havia salvat a ells i que, com a conseqüència de la seva irresponsabilitat, ara ho estan passant malament de debò: aquests, aquests darrers són els perillosos de debò a perseguir i a reprimir sense miraments !

Ai SenyorÉ!