Lovecraft, Lovecraft!

SEBASTIÀ ROIG David Ruiz ha començat a rodar el curtmetratge El oculto, basat en un conte fantàstic d'H.P. Lovecraft. L'argument, ja us ho podeu imaginar, inclou un artista jove (i sensible) que pateix visions sobrenaturals.
El projecte de Ruiz em resulta simpàtic. Per què? Bé, jo, al segle passat, quan començava a afaitar-me, em vaig empatxar de l'obra del desequilibrat més famós que ha donat Providence i fins i tot, en un rampell d'optimisme, vaig provar d'escriure contes "a la manera de". Tranquils: vaig fracassar amb estrèpit. Tot el contrari de Carles Bellver Torlà, un castelloní que, sense renunciar a la veu pròpia, ha assimilat els lovecraftismes que li han passat per la barretina. 
H.P. Lovecraft va ser un referent en el paisatge cultural de la transició. Força dècades abans, però, ja l'havia reivindicat Joan Perucho. Té gràcia: Perucho, un erudit que fabrica alta literatura, s'enamora d'un escriptor pulp i el difon a tort i a dret. Aquestes coses passenÉ Als anys 30, Carles Riba i altres lletraferits (avui canònics) van viure un flirt semblant amb E. A. Poe.
Els contes de Lovecraft són magnífics per ser devorats a l'estiu, quan el sol us destarota. Un consell: busqueu-vos un raconet desmanyotat, esquerp i allunyat de l'ADSL; algun microcosmos enteranyinat de senders inhòspits, desdibuixats per falgueres i troncs molsosos. En aquest entorn, els mites de Cthulhu us proporcionaran uns calfreds incommensurables.