A Díaz Ferran se li acabarà la paciència

JUAN JOSÉ MILLÁS Vaig escoltar per la ràdio una entrevista amb Díaz Ferran, ja saben, i vaig quedar commogut per les seves paraules. Assegurava que els empresaris no havien proposat el que els sindicats i el Govern havien fet públic i que ell no només no s'havia aixecat de la taula negociadora, sinó que hi continuava assegut, a l'espera que les parts tornessin. Afirmava que no donava cap importància al fet que sindicats i Govern haguessin trencat la negociació, ja que a vegades en la vida es donen aquests distanciaments que amb bona voluntat es poden arreglar. Jurava que els empresaris només buscaven el bé dels treballadors i que el seu desig era fer contractes indefinits, quants més millor. Amb un contracte indefinit, afegia, pots consumir perquè et donen crèdit. Comparava les taxes de desocupació d'Àustria, Suïssa o Dinamarca amb les nostres i deduïa que alguna cosa no estàvem fent bé. Nosaltres, concloïa, som empresaris i sabem per tant en quines condicions es crea ocupació. El seu to era absolutament conciliador, humil, fins i tot caritatiu.
Si agafaves l'entrevista en marxa, podies pensar que parlava la mare superiora d'una congregació de mongetes amb la veu un xic ronca. En el pitjor dels casos, passava pel director d'una ONG lliurada en cos i ànima a la creació desinteressada d'ocupació i de contractes fixos. Acabada l'entrevista, vaig pensar que seria molt difícil un acord tripartit donada la maldat intrínseca dels sindicats i del Govern. Imaginin-se: gent que per justificar l'abandonament de la negociació mentia vilment assegurant que la patronal havia posat sobre la taula coses de les quals ni tan sols s'havia parlat.
És difícil aconseguir acords amb algú amb tan mala fe. A més, una cosa resulta evident, i és que havent-hi organitzacions empresarials, per què volem un govern, per a què uns representants dels treballadors? Per Déu, per Déu, si algú sap el que necessiten els treballadors i el que necessita el país són els empresaris.
Que se'n vagin a fer punyetes, doncs, la resta de les institucions. I si no se'n van fer punyetes, que deixin de molestar, si us plau, que obeeixin Díaz Ferran abans que a aquest bon home se li acabi la paciència.