Avuit dies de l'inici de la Lliga, hi ha més dubtes que certeses entorn de la plantilla que s'ha configurat. Fa una setmana, el nou entrenador, Cristóbal Parralo, reclamava a través del Diari de Girona que arribessin els fitxatges pendents per tenir la plantilla al complet com més aviat millor. Des d'aleshores, només s'ha realitzat la incorporació de Moha, un jugador veterà que caldrà veure quin és el seu estat de forma. De moment, no han arribat ni els davanters promesos ni s'han cobert altres posicions que necessiten reforços. Òbviament, per molt que es concreti algun fitxatge aquesta setmana, l'equip començarà coix. La política d'esperar a última hora per contractar més barat té els seus riscos. D'altra banda, no hi ha més alternativa que aquesta si el club, sàviament, no té intenció d'endeutar-se. Quan comenci la lliga se sabrà si la gestió per configurar la plantilla ha estat encertada o no, perquè els èxits o fracassos dels clubs no es mesuren en els balanços econòmics sinó en la classificació final. Els dubtes per a la propera temporada també afloren en un vessant extraesportiu que no és competència de la junta directiva: les instal·lacions de l'Estadi. Un any més, com si algú encara no s'hagués assabentat de la categoria en què milita el Girona FC, serà el pitjor camp de Segona A. La famosa grada lateral, amb constants endarreriments en l'inici de les obres, encara no se sap quan estarà enllestida. I, per acabar-ho d'adobar, la gespa presenta un aspecte impropi per a un equip que milita en la Lliga Professional. I això té incidència en l'aspecte esportiu. L'entrenador ja va mostrar ahir la seva preocupació. Algú s'imagina la riota que suposaria haver de representar una obra al Teatre Municipal amb un escenari foradat? Doncs, per això resulta incomprensible que no s'hagi intervingut en la gespa de l'Estadi de Montilivi durant els tres mesos d'aturada de la competició.