MATÍAS VALLÉS
el pilot que va posar el seu avió inutilitzat sobre el riu Hudson havia comentat a la seva dona que la majoria de professionals de l'aviació no vivien una experiència crítica durant tota la carrera. A un any de l'accident de Spanair amb 154 morts -aquí l'aparell es va precipitar sobre un rierol-, la reflexió del comandant nord-americà compendia l'esperit de les professions que es desenvolupen entre la vida i la mort, com estar preparat per a alguna cosa que mai passarà. En les paraules de l'exemplar informe de la comissió d'investigació, "els pilots no proporcionen una defensa suficient contra els errors". Pitjor encara, estan embolicats d'un desplegament tecnològic tan aclaparador que els convenç que el seu paper és redundant. No es resignen al paper de mers verificadors previst en els protocols, i els factors enunciats convergeixen excepcionalment en la tragèdia de Barajas. Les persones sense religió es priven del consol de culpar Déu de les catàstrofes que els afecten. És així com l'error humà -"les evidents limitacions humanes" descrites per la comissió- condueix a l'horror humà. Abans d'estavellar-se, els pilots havien pres una precaució de meticulositat extrema, davant un mesurament de temperatura dubtosa. Tot seguit, passen amb excessiva urgència sobre la llista de paràmetres del vol i les ales es queden sense configurar. Perquè el desenllaç demostri la nostra esclavitud absoluta de l'atzar, en la revisió prèvia es va desconnectar l'alarma que va poder salvar-los la vida. Obsessió amb l'adjectiu i distracció en el primordial, no se li pot exigir congruència absoluta, a l'ésser humà. L'informe tècnic destaca en canvi per la coherència, però 154 morts després. Volem com els homes primitius, però amb la diferència que confiem més en les nostres màquines que en els nostres cervells. Spanair un any després també demostra que un excés de comprovacions de seguretat danya la seguretat, aquest ambigu concepte que només es mesura pels seus errors.
