L´impuls de la crisi

JOAQUIM FERRER la història ens ensenya que les crisis que periòdicament sacsegen els pobles són la manifestació de l'acabament d'un determinat marc de vida i l'inici d'un de nou. Així ha estat sempre, una crisi és produïda per la modificació d'un o d'alguns elements importants que mouen a l'acció per tal de trobar noves formes de produir i de progressar. L'actual crisi té una característica molt especial, és una de les vegades que en la Història de la Humanitat un canvi és compartit per tothom, des d'Europa fins a l'últim indret asiàtic, d'una punta a l'altra d'Amèrica i fins i tot la immòbil Àfrica sembla afectada. Una crisi doncs, ens planteja la necessitat de modificar formes de produir i per això, la indispensable adaptació dels coneixements a nous escenaris i tot això fet amb la intel·ligència de trobar els espais en els quals som capdavanters. comprovar que vivim una crisi no ens porta a creure que estem assistint a un període excepcional, és, senzillament, la constatació que som davant un escenari canviant al món, que obre nous espais, noves oportunitats. Encara que ara es el moment d'espavilar-se i crear iniciatives en escenaris propers i llunyans, també és útil repassar els volums que Francesc Cabana ha escrit sobre la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània, i Fàbriques i Empresaris-Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya, publicats als anys 80 i 90 per Enciclopèdia Catalana. En la documentació que ofereixen coneixem amb detall com sabérem fer la Revolució Industrial a Catalunya malgrat no disposar de matèries primeres, ni de grans capitals, amb esforç intel·ligent es produí aquella transformació que projectà el país i ens obrí a compartir la nova etapa amb els paísos més avançats d'Europa. Conèixer la història és un element indispensable per anar pel món perquè les nostres capacitats cal invertir-les en la creació de noves realitats econòmiques que són al nostre abast si sabem aprofitar-les. Encara que una nova etapa en la Història de la Humanitat no es repeteix exactament com l'anterior, hi ha elements semblants. Primer, cal gent disposada a invertir esforços fins al límit que siguem capaços. Segon, fer-ho amb intel·ligència, allà on poden ser productius, que ara sabem hem de projectar des de Catalunya i que hem de concretar i relacionar en qualsevol continent. Tercer, cal estar ben convençuts que el que és decisiu en aquesta etapa de la globalització és el material humà que intervé en aquest esforç. En aquest aspecte de la qualitat dels milers i milers d'homes i dones que Catalunya projecta en aquesta etapa ens cal observar que la nostra societat davant el gran repte d'una crisi, que vol dir d'una gran nova oportunitat, disposa de preparació i intel·ligència per fer-hi un paper destacat, com el férem al llarg del segle XIX quan iniciàrem aquella antiga i transcendent Revolució Industrial. Ara, n'hem començat una altra igualment transformadora, en la qual podem tenir un important protagonisme.