JORDI XARGAYÓ
El 17 d'octubre de 2001, Pasqual Maragall va anunciar, durant una moció de censura contra Jordi Pujol, la seva proposta de reformar l'Estatut. Aprofitava que Pujol i CiU estaven esmorteïts pels pactes amb el PP (a Madrid i a Catalunya) per anar més enllà en els plantejaments nacionalistes. Vuit anys després ha tornat a ser el mateix Maragall el que ha proposat una manifestació si el Tribunal Constitucional modifica el text estatutari. Maragall ha rebut l'incondicional suport de Catalunya Ràdio, amb una campanya diària en el programa matinal a favor de la manifestació, d'alguns col·lectius fortament subvencionats per la mateixa Generalitat i d'un grapat d'intel·lectuals orgànics a sou dels pressupostos públics. Però com que a Catalunya del que es tracta és de saber qui la té més grossa, el vicepresident Carod-Rovira (ERC) ha fet un pas més que Maragall i ha dit que la manifestació s'hauria de convocar abans de fer-se pública la sentència, més o menys com a mesura intimidatòria. Enmig de la crisi econòmica més brutal des dels anys trenta del segle passat, quan moltes empreses les passen magres per subsistir i milers de persones han perdut la feina i el subsidi de l'atur, la gran preocupació de part dels nostres governants i de la Catalunya oficial és si s'ha de convocar una manifestació abans o després de la sentència del TC. Això sí que és viure feliç i disposar de temps per pentinar el gat amb el sou garantit a final de mes.