Fons i forma

JUAN JOSÉ MILLÁS Els talibans, a l'Afganistan, han amenaçat a tallar el dit als votants. Es refereixen al dit amb el qual han posat l'empremta equivalent a la firma i en el qual solen quedar restes de la tinta. Resulta curiosa la precisió de la mesura: no la mà, no el braç ni l'avantbraç, només el dit pecador, potser únicament la falange d'aquest dit implicada en el crim. Els talibans -no importa la cultura a la qual pertanyin- tenen aquest instint administratiu, aquesta tendència a l'ordre. Si per ells fos, crearien oficines en les quals uns funcionaris molt eficaços tallarien dits de 9 a 2 i de 16 a 18. I la gent aniria a deixar-los-el tallar per evitar penes majors. Després d'amputar-nos, un altre funcionari ens facilitaria una gasa, per detenir l'hemorràgia. En sortir, ens lliurarien una publicitat de dits artificials la fàbrica dels quals pertanyeria al cunyat d'un subsecretari talibà. Tot en ordre.
Quant als dits seccionats, caurien implacablement sobre una galleda de goma que cada cert temps caldria canviar per una altra de buida. Què farien amb aquestes muntanyes de dits pecadors? Els enterrarien? Els incinerarien? Se'ls vendrien als restaurants xinesos per al porc agredolç? No en tenim ni idea, però és segur que algun partit els traurien. Potser els extraurien les ungles, per exemple, per vendre-les a Occident. En fi, no es preocupin, que hi ha mil solucions, ja que els talibans -pertanyin a la religió a la qual pertanyin- són molt ocurrents i molt pràctics. Potser convertirien els dits en relíquies catòliques. Als catòlics ens agraden molt els trossets de carn humana ficats en reliquiaris d'or. Encara va fent voltes el braç embalsamat de Santa Teresa.
Però si als talibans radicals (perdó per la redundància), els dóna per tallar dits, als moderats (perdó per la contradicció) els dóna per castigar les dones. El govern de Karzai va treure dos dies abans de les eleccions una llei segons la qual la dona no podia negar-se als requeriments sexuals del marit ni sortir de casa sense la seva autorització. Vostè i jo, que som demòcrates de dalt a baix, només envaïm països pels quals passen oleoductes o en els quals hi ha reserves petrolíferes. El món és molt variat en la forma, però molt semblant en el fons.