PEL CARRIL CENTRAL

JOSEP LLUÍS MICÓ SANZ v ostè es posa al volant del seu cotxe i surt a l'autopista, per exemple, per viatjar des de Girona fins a alguna platja del nostre litoral. La informació sobre la seguretat vial que li ha arribat recentment és tan abundant i variada que té molt presents les normes de circulació, els límits de velocitat, els perills de la carretera en general i les amenaces del trànsit a l'estiu en una zona turística com la Costa Brava. En un tram de tres carrils, activa l'intermitent i es desplaça al central per avançar un camió, i, llavors, es troba el següent panorama. A la dreta, sobre la calçada, pràcticament cap vehicle. Un desert de quitrà que humilia els seus usuaris. En canvi, a l'esquerra, els automòbils que veu passar superen (de bon tros) el màxim permès. I, per estrany que sembili, ningú no n'ha sancionat mai cap en la seva presència (quina casualitat!). Però tornem al carril central, que aquest és una altra cosa. Per aquí circula tothom, hi ha sobreocupació (com a les platges) encara que els altres dos estiguin absolutament buits i els conductors només vagin a 80 o 90.