A prop de la platja de Vilassar apareix un home mort que porta gravada a l'esquena la llegenda: "He nacido para revolucionar el infierno". Així comença Tatuaje, un dels títols més emblemàtics de Manolo Vázquez Montalbán. De fet, el detectiu Pepe Carvalho adquireix ja alguns dels trets que s'aniran perfilant a les dues obres següents: La soledad del mánager i Los mares del Sur. Tots tres llibres formen una trilogia de qualitat de la novel·la negra dels anys setanta.
Rellegir Tatuaje és gaudir d'una narració que flueix com un riu que va a parar al mar. Bé, és un dir, ja que l'acció ocorre entre els pútrids canals d'Amsterdam i l'aigua bruta arrossegada pel Besòs fins al Mediterrani.
En el viatge a Holanda, Pepe Carvalho parla amb emigrants espanyols que treballen a la Philips. Després de conèixer les seves miserables vides, el seu raonament és demolidor: "Unos nacen para hacer la historia y otros para padecerla. Unos para dantes y otros para tomantes". Un inspector de la policia d'Amsterdam li etziba que, per als emigrants, "Una sociedad permisiva como la nuestra puede provocar un desbarajuste mental en sus compatriotas. Tienen el sexo y la política al alcance de su mano".
Societat permissiva? Fa 35 anys, aquest concepte era inimaginable més avall dels Pirineus. Sexe i política, vet aquí un duo diabòlic! També ho és ara? A la llum de les nombroses ordenances cíviques que les autoritats municipals es treuen de la màniga sembla com si ens volguessin fer viatjar pel túnel del temps. S'ha prohibit fumar a la platja, practicar l'amor lliure als espais públics, beure alcohol pels carrers o passejar en banyadorÉ
És impressionant el reguitzell de mesures aprovades pels polítics rosegaaltars i d'una beateria caduca que s'atorguen la defensa de les virtuts públiques (i els vicis privats?), de la moral i els bons costumsÉ A vegades, però, és pura hipocresia amb l'ull posat en que el ressò mediàtic de les mesures, amb el suport de votants pàmfils, doni rèdits electorals. En qualsevol cas, es vol imposar una moralitat individual que limita la llibertat ciutadana més enllà del que és raonable. Per això és d'agrair la reacció d'alguns sectors que han plantat cara a tanta regulació que només serveix per fer més feixuc l'àrid infern quotidià. En Manolo, que ens va deixar orfes amb la seva mort sobtada, segurament aplaudiria qualsevulla actitud reivindicativa. Aquest és un motiu més perquè les noves generacions coneguin l'esperit que encarnava: el d'aquells que han nascut per revolucionar l'infern.
