seraphine exposa Al castell de figueres

LLUÍS BOSCH MARTÍ aEl que impressiona de la trajectòria de Seraphine, és la seva creativitat
desbordant.
G. Moran

Dedicat a Simy Benaim Benzinbran (jueva-marroquina) dona del Capità Cristòbal de Lora; afusellat a Ceuta, l'agost de 1936 per republicà i masó.


l final de l'emotiu acte dedicat a 524 afusellats i enterrats a les foses comunes del Cementiri Vell de Girona, on vàrem parlar i presentar una gran pintura en record dels assassinats pels franquistes de 1939 a 1945, se'ns varen acostar dues dones a felicitar-me pels nostres parlaments. Es tractava de Maria Antònia de Lora, filla de Cristóbal de Lora, militar andalús republicà, nascut a Cadis el 1896 i format com a maçó a Barcelona amb el nom simbòlic de Lleó Tolstoi amb el grau 9.
Un dels motius pels quals va ser afusellat al mes d'agost de 1936 era que el capità Lora era un dels més destacats maçons de l'exèrcit espanyol al Marroc i que va ser empresonat diverses vegades per les idees liberals. En molts llibres d'història de la guerra civil es pot llegir que aquest capità republicà i maçó fou el principal responsable d'haver denegat l'ingrés del futur Generalísimo Franco, llavors tinent coronel. Volia entrar a la Lògia Maçònica "Lucus" de Larache, les raons per refusar-lo eren que se'l considerava com un pedant, reaccionari, ultraconservador, arribista, ambiciós; que s'envania de les atrocitats en l'ocupació militar del Rif. En el dossier biogràfic i documental que uns dies després em deixaren els familiars del capità Lora, trobem que era un home molt culte, que tenia correspondència habitual amb el filòsof Ortega y Gasset i que sabia francès, anglès i alemany.
Fou afusellat amb set militars republicans més i enterrat en una fossa comuna general del pati tercer del cementiri de Ceuta. Esperem que en les noves lleis de la memòria històrica se'n desenterraran les restes i es farà justícia legal als assassinats.
Parlem ara de la Maria Antònia, filla del capità De Lora. És una dona de més de setanta anys, esvelta, nerviosa, espiritual; que no para de parlar ni gesticular apassionadament. Des de fa uns anys es dedica a la vocació de la seva vida, l'Art, la pintura i darrerament l'escultura i els mòbils escultòrics de ferro i vidres de colors. La seva vida i història és de la típica dona de procedència -per mare- jueva-sefardita, nascuda al Marroc i filla d'un militar espanyol. Exiliada a Alger, es casà amb un oficial francès de qui tindrà un fill i una filla i se'n divorciarà. Al cap d'uns anys, viurà a Alger, Costa Blava, París, Màlaga, Barcelona i actualment a Figueres, allà ha fet amistat i ha entrat a col·laborar en diferents grups de víctimes de la Guerra Civil. Des dels anys de retorn a la Península, a Màlaga i després a Figueres, amb temps i estudis per treballar, s'ha bolcat en la creació escultòrica. En destaca una sèrie de caps de caire expressionistes molt dramàtics, irònics, amb títols molt poètics, divertits, escrits per la seva filla, col·laboradora i mànager.
Aquesta artista autodidacta, malgrat que ha viatjat, llegit i visitat importants museus a París; és una primitiva. Per la seva passió de creació i autenticitat ens recorda a la Seraphine, la tremenda pintora francesa, redescoberta pel cineasta Martin Provosí, film fa poc estrenat que és un cant als artistes com la nostra Antònia. Altres artistes coneguts o desconeguts que passen de les tendències, modes. I el que volen és pintar, esculpir o escriure poemes, novel·les, assajos i revistes. Artistes anònims que els actuals mandarins postmoderns assassinen, ignoren, marginen a tots els vells i nous artistes que volen expressar lliurement, fora dels cànons, els seus somnis i inquietuds. Per això servidor, germà il·lustrat de tots els artistes dissidents, sempre que puc me'n faig ressò crític, valoració, com en el cas d'aquesta exuberant Antònia, contemplarem les seves misterioses i salvatges escultures, vitralls ?super?elaborats amb passió artesanal. És increïble la força plàstica i imaginativa d'aquesta dona de més de 70 anys, que incansable forja vidres multicolors, crea un poderós bestiari fet de mussols, serps, lloros i els grans tigres. I com una nova Seraphine, en solitari, en els seus petits o grans tallers intenta com tots els veritables artistes redescobrir i plasmar: unes noves flors, faunes, figures, on natura i cosmos estan en perpètua metamorfosi, evolució, d'un Big Bang de colors i d'explosions galàctiques infinitesÉ