A Anglès no tenim temps per pentinar el gat

pere espinet coll. anglès.

El grup municipal PAU creiem que no és necessària la petició del senyor Pere Figuereda, alcalde d'Anglès, feta als mitjans de comunicació, de modificar l'article 38.4. Sembla com si no fos conscient de la realitat del moment. Si ell i el seu equip de govern creuen que el poble d'Anglès no és mereixedor de les peticions que els hem fet arribar per tal de millorar el benestar del poble, de ben segur que quelcom està passant, i que no s'amaguin agafant de pretext la foto del Sr. president. Darrerament, hem fet arribar propostes de la gent que sovint ens para pels carrers. Fan referència a temes preocupants. El nou POUM. Filtres d'aigua a les escoles. Neteges. Fer un referèndum per saber si el poble vol un geriàtric o l'Ajuntament a Can Cendre. Canviar les canonades d'uralita. Que cedeixin el pavelló a la gent gran. Hi ha crisi i hem demanat No a la pujada d'impostos, llibres de text gratuïts i reducció d'un 10 % el sou dels regidors. Sobre les naus de la Burés, estalviar-nos els 2.000 milions de les antigues pessetes que haurem de pagar entre comprar-les i posar-les en condicions. Hem demanat que aquest cost sigui a càrrec de la Generalitat. Des de PAU no entenem per què l'equip de govern no ha volgut ser receptiu amb les nostres propostes. Potser perquè són les del grup PAU i de gran part de la gent del poble. Senyors/es de l'equip de govern, no us sàpiga greu que la nostra tasca de treball des de l'oposició, presentant propostes i afegida a la dels nostres llocs de treball habituals, no tinguem temps per pentinar el gat, però sí que en tenim per vetllar pels interessos del poble, que són els de tots.

Molt agraïts per la seva visita

lourdes camps carmona. barcelona.

Vull donar públicament les gràcies a Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona, per la seva presència durant aquest mes d'agost a molts pobles de la seva diòcesi, on ha anat per interessar-se per les comunitats de les diferents parròquies i compartir amb aquestes la celebració de l'eucaristia.

És motiu d'alegria i d'agraïment veure com el pastor vetlla per les seves ovelles. Gràcies, Mons. Francesc, per la seva proximitat i afabilitat. Gràcies també a la premsa, que ens concedeix l'oportunitat d'expressar el nostre sentiment.

Volem més arbres i menys floretes

catherine perello scherdell. ullà.

Visc a Torroella de Montgrí i quan haig d'anar a l'Estartit passo per la nova drecera del passeig d'en Bou. Fa un parell de dies a primera hora de la tarda, en arribar al final del passeig, pujant per una nova urbanització cap al polígon i retrobant l'antiga carretera comarcal, em vaig quedar sense gasolina. Malauradament no duia el mòbil! Sota un sol tòrrid vaig haver de caminar més d'un parell de quilòmetres fins a arribar a una gasolinera. Mai no havia desitjat tant trobar la beneïda ombra d'un arbre que em donés un xic de frescor... però malgrat les voreres recentment construïdes no n'hi havia cap ni un, ni tan sols forats per plantar-ne, tot eren quilòmetres d'asfalt i fanals... i el termòmetre s'enfilava.

Durant aquest maleït trajecte, vaig tenir temps de reflexionar sobre la meva obligació com a ciutadana de cridar l'atenció als ajuntaments perquè no és just que aquells que no van amb cotxe s'hagin d'empassar la calor d'aquests dies d'estiu quan podríem tots gaudir de la beneïda ombra dels arbres. Que per això hi són.

Salt és la meva vila

cristina vall-llovera prat. salt.

Sóc saltenca i ara us explicaré el que m'agradava de Salt: recordo els meus primers quatre anys de vida passejant i jugant amb la meva marona als parcs infantils de l'anomenada "plaça de l'ou" i el del costat de l'escola Pompeu Fabra. Recordo el meu carrer, l'Àngel Guimerà, d'un sol tros, sense zones privilegiades d'asfaltament, amb arbres gruixuts i fullaraca verda. Recordo el passeig amb nens i nenes del poble de tota la vida jugant a pica paret, a fet i amagar, a bàsquet, a futbol, anant amb bicileta, etc. Són tantes les coses boniques que recordo de la meva infantesa saltenca... Però gràcies a una inversió política feta durant la meva adolescència a poc a poc em vaig desvincular de Salt i em vaig deixar portar pels quatre obrers que només veien de Salt la immigració i el ciment. Sortosament, a poc a poc m'estic retrobant amb el meu poble, el salt de les llúdrigues, però sobretot la tranquil·litat que em suposa viure al veïnat; amb un passeig verd i les seves cafeteries saltenques, on fem el tallat o el poliol els saltencs de tota la vida que han desistit de fer maletes i dir pestes del poble que els va criar i enriquir. Dedicat a totes les persones saltenques que creuen en el Salt de tota la vida.

Què passa de veritat amb el GR 92?

virginia fernández. lloret de mar.

Durant tot l'hivern els que vivim a cala Canyelles gaudim del GR92, concretament del tram 10, pero quan ha arribat l'estiu aquest any... ai, ai, ai quan han arribat els caps, propietaris de la muntanyeta, en la qual hi ha inclòs un del trams del GR92... ens han fermat la tanca i l'Ajuntament de Lloret, molt discret, hi ha posat un gran cartell que diu que com que estan fent obres, que ho tanquen per a la nostra seguretat. I jo pregunto a l'Ajuntament, que es pensen que ens mamem el dit? Que som tontos o què? Sabem que quan arriba el propietari del terreny, tot es tanca, que els mossos fan guardia davant de casa seva, perquè per a qui no ho sàpiga diuen que es el president del Kazakhstan, jo només sé que quan ell arriba els camins es tanquen, els helicòpters no paren de passar per damunt de les nostres teulades, que el seu gran vaixell ocupa mitja cala (creuer de quatre pisos) que tot el seu seguici es desplaça amb limusines que pujen i baixen per tota la urbanització, que la policia fa acte de presència dia i nit a la platja i la cirereta és que cala Morisca ha desaparegut, com i per què? No ho sé, només dic que des que aquest home s'ha fet un camí particular per baixar-hi, la sorra ha desaparegut, ara només hi ha pedres i no hi ha accés al mar. Potser és casualitat? I què hi diuen, els verds? i Esquerra? i l'Ajuntament? Per cert, molt maca la carta avisant-nos que el Tour passava per aquí però algú ens pot informar de per què una platja ha desaparegut i un Gr està tancat? Gràcies, per no-res.

Agraïment a Palamós Gent Gran

mariona reig massot. palafrugell.

Amb aquest escrit, voldria mostrar el meu agraïment a tot el personal, tant sanitari, com d'administració i serveis de Palamós Gent Gran, per la seva tasca vocacional, professional, servicial... sempre atents a les necessitats de cada persona. La meva mare, Dolors Massot, i, pel que he observat, totes les persones, ha rebut un tracte amable i cordial en tot moment. He vist casos ben difícils atesos amb molta paciència i dedicació. Mai no els podré agrair ni pagar tot el que han fet.

També voldria agrair a qui va fer l'edifici, ja que és clar i agradable, però l'edifici sol no valdria res sense les persones que hi fan la seva feina dia a dia.

Endavant, doncs, amb la vostra tasca!