Cartes

Emili Gironès. riudellots.

Tots sabíem que t'agradava viatjar i no t'importaven els quilòmetres que fossin, però ara t'has passat. Tots tenim aquest bitllet per al teu camí però a tots ens ha agafat per sorpresa. Recordarem la teva expressió amb el teu caminar tan característic, estès com un artista de l'oest segur i desafiant-ho tot amb pas ferm, cap dret i nosaltres t'esperàvem asseguts en una taula per fer la partida, sinó entraves a parlar del Barça i el Madrid, de qui guanyaria la Lliga, fins arribar al punt que tu ens deies, vale, vale... prou, prou. Vale. En canviar de lloc per fer la partida si et venia bé, de tot això ho recordarem sempre com un amic i sense incompetències.

Que sàpigues que aquí a baix deixes els teus amics incondicionals i esperem poder-te retrobar algun dia que també farem aquest mateix viatge i després farem la butifarra i no tindrem incompetències.

Els teus amics et recordarem sempre. Descansa en pau.

Un foc a l'Estartit

josé fortea fabra. l'estartit.

Cada dia quan passejo pels carrers comprovo l'incivisme existent, el qual, per a mi és culpa de la negligència dels governants i en especial de les autoritats policials. Sobre el foc de l'Estartit he de felicitar el conjunt de bombers tant els terrestres com els de l'aire, per la seva rapidesa i eficàcia, gràcies i felicitacions.

Policia Municipal

josep m. roura coll. girona.

Al diari d'aquest divendres surten dues cartes parlant de la Policia Municipal, una d'agraïment i l'altra de crítica. Puc dir que al seu dia vaig estar molt agraït a la Policia Municipal perquè també davant d'un problema mèdic urgent i estant molt nerviós em varen atendre al màxim de bé i em varen solucionar el problema de la millor manera. Em sap greu no haver fet l'agraïment públicament. El vaig fer via telèfon.

De la carta de crítica, puc dir que sé de diversos casos que ha pasat això, un d'ells el conductor esperant per entrar en un aparcament d'edifici, estava al gual ja que estaven acabant d'arreglar la porta del pàrquing, una gent francesa li varen demanar una adreça i va sortir del cotxe per adreçar-los, jo els vaig acompanyar. En aquell moment uns motoristes de la Municipal li varen dir que no podia estar allà, els va dir que esperava per poder entrar però el varen fer marxar i unes setmanes més tard li va arribar la multa. Aquesta persona no va voler discutir i va pagar-la.

Em pregunto què pot pasar si vostè lector rep una multa perquè diuen que vostè estava mal aparcat a un lloc que potser no hi ha estat mai, com es pot fer per demostrar-ho i que cal fer després contra el que ha multat sense raó?

Què s'ha de fer quan els municipals aparquen en doble fila o a un lloc prohibit per anar a fer el cafè?

La Policia Municipal de Girona, en conjunt té una bona trajectòria. No deixeu que uns casos aïllats li treguin credibilitat.

Els ciclistes urbans, enemics de l'ordre i el progrés

Miquel Llop Puig. girona.

Hi ha conductors bons i conductors dolents però nosaltres els ciclistes som tots iguals, mala gent que només surt al carrer per espantar nens i gent gran. Els ataquem per l'esquena, sense fer soroll... Hauríem de fer com aquelles motos que se senten encara que visquis a la desena planta. És urgent dotar les bicicletes d'uns bons altaveus que reprodueixin el soroll del motor d'un fórmula 1.

Ens entestem a fer servir el carril bici posant en perill la gent que hi passeja i els cotxes aparcats "només cinc minuts" per anar a fer encàrrecs. Afortunadament alguns ciclistes han optat per fer servir les voreres.

Tenim l'estranya pretensió que es respecti la velocitat màxima dintre de ciutat, 30 km/h a molts carrers i 50 km/h a la resta. On s'és vist una cosa igual!

L'Estat compra drets d'emissió de CO2 a altres països per complir amb el protocol de Kyoto. Per culpa nostra aquest any només rebran 1.200 milions d'euros a canvi d'un paperet on diu que els hem comprat molt de fum.

Hem pensat les penitències següents: obligar els cotxes a avançar-nos a gran velocitat a només 20 centímetres de distància, instruir ciutadans en la retirada de bicicletes del carrer encara que estiguin lligades amb cadenat, entrenar brigades en la col·locació de tota mena de materials i vehicles als carrils bici?

"Quo vadis" Catalunya?

Rafael FernÁndez. FIGUERES.

L'altre dia, xerrant amb uns bons amics, em van posar al dia sobre les darreres coses que havien sentit. Sembla ser que les paraules guixeta i carrota, entre altres, tant utilitzades durant molts anys, ara no són correctes, cal dir taquilla i pastanaga.

En una carta anterior, em referia a l'ús dels topònims o altres paraules, sembla que si bé els no catalans no poden dir Gerona, nosaltres sí que podem dir Saragossa... però clar, com que sóc una espècie d'ignorant, tal i com em van rebatre en una carta també publicada en aquest diari, doncs, deixem-ho així.

Els meus amics l'altre dia, parlant d'això, em recordaren que 30 anys enrere, quan ells eren més joves i l'esperit d'aquells temps de l'Estatut d'Autonomia es respirava a tot arreu, si pronunciaves la paraula taquilla et deien feixista... ara, els mateixos personatges, però amb 30 anys més, ens diuen que és una paraula afrancesada, igual passa amb carrota... i amb moltes altres paraules...

Al final els meus amics i jo vam coincidir que Catalunya ja fa temps que fa tombs sobre si mateixa sense trobar-se i que al final, acabarem tots per parlar tots un nou idioma (si no hem fotut el camp abans o ens han fotut fora) que es dirà caTRIPARTilà... si en Pompeu aixequés el cap en penjaria més de 3...

El preu de la intimitat

josep maria vilanova ros.

Intento dormir en tornar de bon matí a casa, el telèfon em sona per oferir no sé què, el mòbil carregat de propaganda que no he demanat, qualsevol pot trucar al timbre de casa meva. La bústia i el parabrises del meu cotxe són públics i es pot omplir de propaganda que no interessa. El correu electrònic s'omple de "merda" a partir de dades privades amb les quals es mercadeja.

Estem indefensos davant de les grans companyies; la intimitat és molt cara i costosa... i si vols posar-t'hi en contacte és tota una processó i pista d'obstacles. Els defensors de consumidors de les administracions, el síndic i tota aquesta penya no són més que una colla de vividors inoperants a les ordres de legisladors que no ens protegeixen.