La vicepresidenta del Govern i ministra d'Economia, Elena Salgado, ha descartat aquesta setmana modificar la fiscalitat de les societats d'inversió mobiliària de capital variable (Sicav). Les Sicav són l'instrument financer que solen utilitzar les grans fortunes per manejar els seus patrimonis pels avantatges fiscals que presenten. La principal d'aquestes és tributar a l'1% pel capital i un 18% per les plusvàlues, enfront del tipus general del 30% que regeix a l'impost de societats per a la resta d'empreses. La legislació que regula les Sicav -elaborada el 2003 pel Govern de José Maria Aznar- es va dissenyar específicament per evitar la fuga de capitals cap a paradisos fiscals. És el que tem ara el Govern central que es produeixi, tal com va revelar dijous passat Elena Salgado, si s'aplica un augment impositiu a la grans fortunes. Però els beneficis que els grans patrimonis aconsegueixen amb aquest tipus de societats i el frau que representa la seva suposada composició accionarial, frau que Hisenda ha detectat reiteradament, les ha posat al centre del debat quan el Govern ha decidit augmentar els impostos. Han de ser una vegada més els assalariats i els petits i mitjans estalviadors els que suportin un augment de les càrregues fiscals perquè algunes de les majors fortunes del país no es s'emportin els seus excedents de capital a les illes del Canal o convindria distribuir encara que fos una mica la càrrega modificant a l'alça el ridícul 1% que aquest tipus de societats contribueixen a l'engrandiment de la Hisenda pública? Veus que reclamen una revisió del règim tributari i que per tant s'oposen a la tesi de l'Executiu no falten. I és la credibilitat i legitimitat del sistema impositiu el que està en joc.