MOISÈS DE PABLO
la darrera enquesta del 2006 de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), elaborada abans de la crisi, diu que el 14% dels joves espanyols entre els 14 i els 24 anys ni estudiaven ni treballaven. Quin és el percentatge de gironins o gironines? No ho sabem. A Espanya els bategen com a generació ni-ni (ni estudien ni treballen).
Una quarta part dels joves es va quedar fora del mercat laboral acabat l'ensenyament obligatori, als 16 anys. Al Japó tenen una generació enganxada als videojocs i Internet, en una mena d'horror vacui a la vida adulta, no surten de l'habitació (el terror ve de llarg, llegeixin el meravellós Una cuestión personal de Kenzaburo Oé). Tothom que passa de la vida adolescent a l'adulta sent el vertigen. Aquest preguntar-se si allò que fas és correcte o et satisfà. Escriptors o artistes, com Ismael Serrano, han viscut la situació. No ha de ser terrible i durar sempre.
Als països anglosaxons, els joves solen fer un any sabàtic abans de decidir cap a on dirigeixen les seves vides. Aquí preferim les carreres universitàries, però una carrera no t'assegura feina. Espanya té la taxa més alta d'abandonament escolar de la Unió Europea, el 30%. Molts joves es rendeixen a la dificultat de trobar un habitatge assequible, els sous baixos o la inestabilitat laboral. Fa anys, Churchill demanava al poble anglès que resistís al nazisme. Després d'un discurs, algú li va preguntar: després de lluitar i guanyar, què tocarà fer? Churchill va dir: després de lluitar, toca lluitar. La lluita és formar-se, no desesperar-se. I demostrar allò que vals arreu.