Cartes

Palau-saverdera

un bon psiquiatre?

José Luis Bartolomé.

Palau-saverdera.

Aquest no és un poble de rucs ignorants. Si feu un volt per alguna de les seves glamuroses urbanitzacions trobareu cultura fins i tot als noms de carrer: Nietzsche, Ortega y GassetÉ Alguns episodis recents de l'afer Sun Village farien necessari afegir-ne de nous, com ara Kafka i Freud. És kafkià que l'Ajuntament encomanés l'obra d'enderroc als mateixos afectats, i no menys irrellevant que aquests es manifestin amb pancartes i megàfons davant un hotel propietat d'una part demandant (a qui la justícia va donar la raó) en comptes de reivindicar el seu enuig i impotència davant l'edifici del consistori municipal que donà una llicència il·legal, motiu de tots els enrenous posteriors. No sóc ningú per criticar-los, però crec que aquesta actuació manifesta poca intel·ligència social. I que consti que tenen tot el meu suport moral per a una resolució no destructiva del conflicte.

Hi ha una rotonda d'entrada al poble d'estètica i deixadesa abominables que ha esdevingut amb els grafits d'abans i d'ara de les seves parets un instrument de pulsió de l'entorn geopolític del poble: "Benvinguts a Marbella!", "Palau-saverdera: poca gent i mentidera". Condemno l'art grafitaire. Hi ha una altra manera de fer crítica, constructiva i que no embrut, i és la de fer escrits a la premsa comarcal i provincial sobre els assumptes generals que preocupen el poble (ara mateix el protagonista major és l'angoixant Sun Village).

Ara escriure cartes a l'empara de l'article 20.1. a) de la Constitució ha esdevingut un delicte per als comandants d'aquest equip de govern, que té una composició si més no curiosa en la seva primera línia de prefectura: l'alcalde, mostra singular d'animal polític aristotèlic sobre el qual (no ho dubteu) s'escriuran nombroses tesis doctorals en sociologia i ciències polítiques la dècada vinent; un tinent d'alcalde amb una demanda pendent de judici per exhibicionisme davant de menors, i un segon tinent d'alcalde, que actua com a portaveu de CiU a l'Ajuntament, que va rebre en el seu moment una sentència judicial per irrompre en el saló de plens de l'Ajuntament de Roses i "segrestar" una urna en què s'havia de procedir a una votació. Tothom té dret a rehabilitar els seus pecats de joventut, però és una malaurança per a la fina sensibilitat ciutadana que el senyor Lluís Mont intenti donar lliçons de civisme als palauencs de tota la vida (de moment no m'hi incloc i ell, que té una estada més curta d'anys encara menys), com en el cas de la seva darrera víctima, Lliberata Macau (DdG, 19 agost). Un senyor regidor que ben segur que fa més bona feina a la seva UP particular (Unió de Pagesos) que no pas com a mastí acoquinador del seu amo, mossegant (difamant, calumniant) a tort i a dret aquells que no són del seu clan o territori.

Seria desitjable que els responsables provincials de CiU aturessin o "sancionessin" aquests excessos dialèctics denigrants.

Ja ho deia l'Espriu

àngela ferrer i mató. girona.

El nostre gran poeta Espriu va escriure: "Oh que cansat estic de la meva/covarda, vella, tan salvatge terra, /i com m'agradaria d'allunyar-me'n/nord enllà/on diuen que la gent és neta/i noble, culta, rica, lliure/desvetllada i feliç..." i acaba el poema (preciós). Però no he de seguir mai el meu somni/i em quedaré aquí fins a la mort/Car sóc també molt covard i salvatge/i estimo a més amb un/desesperat dolor/aquesta meva pobra,/bruta, trista, dissortada pàtria.

Vaig recordar aquestes paraules del poeta arran d'una visita a la Catalunya del Nord. Allà vaig trobar una netedad i un civisme que actualment s'han perdut a la nostra aimada terra. Darrere una platja hi havia una zona de "pícnic" i hi havia quatre persones netejant contínuament. Tot era net com una patena i fins i tot recollien amb unes pinces grans pinyols de préssec (per a les fourmis) deien. Ben a prop i en un antic dipòsit de dinamita hi havien construït un complex turístic amb serveis, bar, jocs... i tot era net i endreçat. Ah! i a més servien coca-cola, aigua i begudes totes etiquetades en català... Ja llavors vaig pensar en des d'un cap ací els grafits que embruten les nostres parets, com els caps de setmana molts joves fan les seves necessitats en portals i on els dóna la gana, com els gossos deixen els carrers plens de les seves restes orgàniques, com les platges fan pena en acabar el dia... I com en els nostres propis productes fem servir el castellà. Quina pena i quina enveja vaig sentir! Més com el poeta vaig pensar que com Catalunya no hi ha res millor, que la nostra costa és una meravella, la nostra gastronomia, insuperable; els nostres museus, restes històriques... res a envejar i és la nostra pàtria i l'estimem com l'Espriu. Ara bé, m'agradaria molt que arribéssim a ser capaços d'aconseguir un grau de civisme superior al que tenim actualment, que s'eduqués com cal la joventut i poguéssim presumir molt més cofois de tantes riqueses naturals i culturals com posseïm. Així ni tan sols se'ns acudiria pensar que nord enllà són més nets i feliços sinó que aquí tenim el millor en tots els aspectes. No seria tan difícil, veritat?

On són els ecologistes de Salvem l'Empordà?

josep magem marso.

On són? I els defensors dels drets humans? I els d'amnistia, que fa dies que no diuen res? Que no cobren per fer la seva feina?

Jo em pensava que eren entitats subvencionades pel Govern, i ara resulta que només són quatre arreplegats que fan aquesta feina perquè volen i sense cap mena de retribució econòmica.

Així no podem anar bé de cap manera. Si cobressin del Govern, jo em podria repenjar en la seva feina i fins i tot criticar-la, que és el que més m'agrada fer. Però si és la seva una feina altruista, qui sóc jo per exigir-los res? Val més que em faci una pancarta i me'n vagi a protestar davant la seu del Govern, com fan ells.

En aquesta vida sempre veiem les fallides en les accions d'altri.

Potser val més que ens preguntem per què en un país com el nostre la gent s'ha d'organitzar en plataformes i associacions per intentar evitar que els destrossin la terra. Potser si jo mateix fes alguna cosa, en comptes de criticar i criticar...

Un últim missatge per als de Salvem l'Empordà i tots els altres grups de defensa del territori: Gràcies per deixar-me quedar espaterrat al sofà sense fer res mentre vosaltres treballeu. Gràcies per deixar-me criticar la vostra feina. Gràcies per existir.