És probable que a partir de finals de l'any que ve ja no tinguem l'amenaça de grans parcs eòlics a l'Alt Empordà, sinó que, gràcies a Gamesa, tinguem miniparcs eòlics amb només dos aerogeneradors -molins- per municipi.
Que siguin 32 els pobles afectats, com és fàcil comprendre, és una fotesa. I que els molins tinguin 180 metres d'alçada -visibles a quilòmetres de distància-, com si fossin dits alçats al cel per agrair el favor, és també una fotesa. Com ho és que els parcs necessitin centrals d'altra mena que subministrin l'energia imprescindible per estabilitzar la producció eòlica quan no hi hagi vent o n'hi hagi massa, ja que ambdues possibilitats l'afecten negativament; o que el cablejat necessari per transportar l'energia sigui quatre vegades més gruixut; o la destrucció provocada per la mateixa instal·lació de molins de 180 metres. També és una fotesa el soroll de les aspes en girar o l'impacte psicològic de l'efecte discoteca -ombra, llum, ombra, llum-, que afecta les persones que viuen a prop. I fotesa és -entre moltes més- la modificació dels hàbits o la mort de les aus migratòries per l'impacte de les aspes, per més que la UE s'entesti a sancionar Espanya per no protegir-les. I fotesa és, i de les grosses, recórrer per qualsevol carretera els més de 1300 km2 de l'Alt Empordà, sense deixar de veure quasi constantment els aerogeneradors, que et persegueixen com un malson.
Sí, per fi el nostre Empordà ja no corre perill i seguirà essent aquell paradís que cantaren Maragall, Fages de Climent o Pla. La plana riallera seguirà sense grans parcs eòlics. Ara, i per gentilesa de Gamesa, només n'hi haurà un, de parc: l'Alt Empordà. La gran fotesa.
