o arriben a quatre mil els veïns amb dret a vot d'Arenys de Munt que han de trobar sentit, mèrit i utilitat a la pregunta: Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea? Déu n'hi do! La consulta, que no referèndum, és un joc infantil que amaga una farsa recolzada en una opció maquiavèl·lica. És un joc infantil perquè el seu objectiu es entretenir-se, com les criatures que jugaven al gat i la rata, i provocar reaccions polítiques i socials. És una farsa perquè hom pretén fer passar com a verdadera una falsa votació sense cap força legal. És una opció maquiavèl·lica perquè, amb astúcia, es busca l'efecte dominó en altres pobles tant si es prohibeix com si s'autoritza.

Per tant, la victòria està assegurada. No importa que jurídicament sigui una aberració preguntar per un futurible condicionat o contingent. S'ha de votar si és vol que Catalunya es converteixi en un Estat independent i s'hi afegeixen els adjectius de democràtic i social com a guarniment per fer empassar la píndola. Bé, també integrat a la Unió Europea. I què més!

Per què no es pregunta directament i sense embuts si s'està d'acord que Catalunya se separi d'Espanya? S'espantarien algunes ànimes càndides?

Aquesta fita històrica enceta, al marge de la llei, la tanda de consultes populars sobre l'esdevenidor del país. I ja que hi som pel tros, es podrien formular les següents:

- Està d'acord que Catalunya és el país més gran i bonic per excel·lència; es neda en l'opulència i de pobres no n'hi ha?

- Està d'acord que a Catalunya no mani ningú i tothom cregui i vagi recte, perquè s'acati i respecti el pensar de cadascú?

- Està d'acord que a Catalunya tots visquin tranquils en la més dolça harmonia, sense crims, ni policia, ni plets, ni guerres civils?

- Està d'acord que a Catalunya ningú tingui la dèria del treball per l'interès, perquè al no haver-hi diners no es coneixerà mai la misèria?

Ai, la terra de Xauxa, lloada per Antoni Bori i Fontestà...

Sembla mentida que el poble de Sinera de Munt, rebatejat amb el nom al revés com va fer amb Arenys de Mar el poeta Salvador Espriu, encapçali aquesta iniciativa divisòria, grotesca, rocambolesca i escassament representativa. Sinera de Munt ja és Xauxa!

Malgrat que l'espectacle està servit, no relegarem a l'oblit uns emotius versos de La pell de brau: "Que Sepharad visqui eternament / en l'ordre i en la pau, en el treball, / en la difícil i merescuda / llibertat". Cal aclarir que Sepharad és la península Ibèrica, amb Portugal inclòs.