El complicat futur de la pagesia catalana

El sector ramader i agrari de les comarques gironines, com el del conjunt del país, està passant per un dels seus moments més difícils. A diferència d'altres sectors econòmics, però, la dissort actual del primari no ha de ser atribuïda a les inclemències de la crisi econòmica que ha deixat en una situació alarmant la indústria i els serveis, sinó a una problemàtica estructural que aquesta crisi d'avui no fa sinó enquistar i deixar la pagesia encara amb menys capacitat de resposta. El degoteig constant dels últims anys d'obstacles econòmics marcats per una normativa molt estricta que llasta els preus ha acabat estigmatitzant un sector econòmic molt rellevant en la producció del nostre país però que no està obtenint la mateixa atenció de les administracions en la resposta d'aquestes al panorama tan preocupant definit per la situació financera i econòmica internacional. Els números són molt definitoris de la problemàtica específica del sector primari. Així, la renda agrària va disminuir el 7,8% durant l'any passat, una caiguda que és molt més espectacular, de prop del 22%, si el període que es mesura és el comprès entre l'any 2001, quan els ingressos d'agricultors i ramaders van marcar el seu màxim de la dècada anterior, i l'any passat. L'encariment dels costos de producció (dels fertilitzants, de l'energia, dels fitosanitaris i plaguicides i de l'alimentació animal) són el taló d'Aquil·les d'un sector excessivament dependent de les subvencions governamentals per sobreviure. Calen, doncs, més accions de l'administració a la problemàtica que la pagesia arrossega de fa anys, com també s'ha d'exigir que el mateix sector espremi tots els mecanismes de reconversió per intentar remuntar el vol. El futur del primari és, especialment a les comarques gironines, també el futur econòmic en general. L'atenció que requereix és, doncs, màxima.