Abans i després de la pluja

DANIEL BONAVENTURA Quan per fi sembla que m'adormo, m'interromp un tro greu i ofegat que sona com una esllavissada de roques gegantines. Un flaix encegador travessant-me la parpella mandrosa confirma que s'acosta una tempesta veloç, imprevisible com totes les de finals d'agost. La pluja amenaça d'entrar per la finestra oberta. Què feia el consentit Michael Jackson quan no podia conciliar el son? "Doctor, encara no puc dormir!". A falta de Diprivan, opto per recrear-me en l'espetec de monedes d'euro que no triguen a repicar sobre el tibat tendal blanc cru del veí. Quan has travessat l'equador de la vida, una tempesta encara pot emocionar. La tamborinada es desferma de sud a nord, deixant al seu pas un espectacle de flaixos i sons impossible d'igualar ni amb el pressupost dels 360º d'U2. Una aigua que imagino pura i cristal·lina rega les terres assedegades des del Montseny i fins la Mare de Déu del Mont. Potser arribarà l'hora de recollir fruits. En moments així, Girona sembla un país d'oportunitats, una àrea urbana amb un futur envejable. Un remolí picant d'aire fred persisteix i entra a l'habitació. Amb carn de gallina, em llevo i tanco els porticons.