Laboratori del vent

SEBASTIÀ ROIG L'Empordà deixarà de ser el palau del vent per transformar-se en el seu laboratori. L'arquitecte Enric Ruiz-Geli vol reconvertir el bes arravatat i persistent de la tramuntana en energia aprofitable. El seu projecte, n'estic convençut, hauria entusiasmat Narcís Monturiol.
La visió de l'arquitecte em fa creure que, tot sovint, solem tenir al davant dels nassos els elements que provoquen els grans canvis socials i estètics. Només ens cal, és clar, l'habilitat d'interpretar-los. Recordem els roquissers dalinitzats del cap de Creus, els Ictineos inspirats pels corallers i posem-los al costat d'aquests pals basculants, de fibra de vidre, dissenyats per Ruiz-Geli. Si som capaços d'entendre la gramàtica de la naturalesa, la podem traduir en creativitat, benestar i progrés. Però si només la percebem amb la mirada de l'especulador, del qui només busca un profit ràpid i fàcil, els resultats són magres.
El laboratori del vent s'instal·larà a prop del castell de Sant Ferran. La seva missió? Capturar les ràfegues sibilants del cel i destil·lar-les, d'una manera neta, en paquets d'energia renovable. Els "bambús" del laboratori, de 15 metres d'alçada, de cos elàstic i basculant, apuntaran cap als núvols mentre executen una coreografia pendular digna de les novel·les d'Arthur C. Clarke. Una dansa harmònica, intensa i elegant com la de les onades que refresquen la pell de les platges.