Anècdotes

PEP PRIETO Independentment (mai millor dit) de la simpatia que desperti la presumible autodeterminació catalana, hi ha coses que, més enllà de les ideologies, tenen a veure amb la mirada que es projecta sobre les coses. És a dir, que hi ha ciutadans que mai no es posaran una senyera per capa, però també creuen que l'Estat (i els tribunals) exageren davant la voluntat d'uns quants de validar, encara que sigui no vinculant, una determinada opció ideològica. Ara bé, si bé pensar és gratis (només faltaria), no ho són els mitjans de comunicació, que d'una manera o altra es nodreixen de la butxaca de l'espectador o lector. La consulta d'Arenys ha afavorit dos o tres moments que, de tan delirants, semblaven més propis d'un fals documental (com els impagables vint primers minuts de Districte 9) que d'un país que aspira a ascensions identitàries. El primer moment és la insultant entronització de Laporta com a nova figura de l'independentisme desaforat. Per descomptat que aquest senyor pot pensar el que vulgui, però resulta que es deu a la imatge d'un club de futbol que aglutina diferents sensibilitats i que no es mereix que el seu principal responsable en vehiculi la tirada mediàtica en benefici propi. Jan, de Messies ja en tenim un, i resulta que el van crucificar. El segon, la locutora de TV3 enviada a Arenys explicant que no hi ha hagut incidents remarcables durant la manifestació falangista, només "l'anècdota" d'una pedra llançada per un independentista contra l'autobús dels fatxes. La pregunta és: si la pedra hagués vingut dels falangistes, també hauria estat una "anècdota"? O una agressió contra la pàtria en tota regla? I el tercer, finalment, ha vingut de la mà d'un diari de la nostra ciutat, que a la seva portada va veure en la consulta no vinculant un "primer pas" cap a la independència. Això és objectivitat; la resta són collonades.