Cap Roig

DANIEL BONAVENTURA PERIODISTA? DANIELBONAVENTURA@GMAIL.COM En bicicleta m'enfilo a Cap Roig. Claven sis euros per entrar. Ja a dins, un rètol de "prohibido el paso" tanca una mena d'obra abandonada. El sol dolç de setembre anima a seguir les aromes del jardí botànic. Deambulo entre palmàcies, buguenvíl·lees i cirerers de flor, i ratllo el col·lapse emocional davant el blau infinit de la mar, tacat només per les illes Formigues. El parc escultòric rep amb una obra intimidatòria i cantelluda d'acer corten de Juan de Andrés. M'entretinc en l'homenatge de Quim Domene a Salvat-Papasseit i m'interesso per una sofisticada peça d'Enric Ansesa. En l'era de les prejubilacions, és considerable el nombre de badocs que juguen a endevinar un significat profund de les escultures. Entro al tronat castell, el claustre té una frescor d'església. Ni rastre del festival d'estiu. Reprenc pel jardí de les Plantes Mediterrànies. Quin disgut: l'orenga és tan raquítica i mústia que no podria ni amanir una pizza! Predomina, però, la impressió que Cap Roig és un indret endreçat i ben gestionat. A poc a poc, les grans corporacions, les grans empreses, semblen procurar més per l'interès general. Les fusions no haurien de minorar, sinó reforçar aquesta tendència proïsmal.