El financer Bernard Madoff va ser detingut l'11 de desembre de l'any passat acusat de cometre la major estafa de la història dels Estats Units. Es calcula que el frau piramidal hauria ascendit a 50.000 milions de dòlars. El passat 29 de juny, un tribunal el va condemnar a 15o anys de presó, la major pena possible. Només havien transcorregut sis mesos i mig entre la detenció i la condemna per a una estafa sense precedents. És cert que l'autoinculpació de Madoff va accelerar el procés, però tampoc no s'hauria allargat massa. L'únic que va evitar l'estafador va ser sotmetre's a un judici davant un jurat popular. A casa nostra han passat onze anys des que es va destapar la trama d'Hisenda a Barcelona i l'inici d'un judici que es perllongarà fins a la primavera, que trigarà uns quants mesos més a tenir sentència i que després haurà d'esperar la resolució dels previsibles recursos davant el Tribunal Suprem. Pel cap baix, hauran passat entre 13 i 14 anys abans no existeixi una sentència ferma. El cas ha portat a judici destacats responsables d'Hisenda i coneguts empresaris barcelonins. Entre els primers, hi trobem Josep Maria Huguet, Álvaro Pernas i Manuel Abella. I, entre els segons, Javier de la Rosa, Juan José Folchi, Eduardo Bueno, i Josep Lluís Núñez i el seu fill. La implicació d'alts càrrecs d'Hisenda va comportar en el seu moment la renúncia de Josep Borrell a ser candidat del PSOE en les eleccions de l'any 2000. El tribunal determinarà si els exalts càrrecs d'Hisenda haurien acceptat suborns per fer els ulls grossos en les inspeccions a les empreses dels presumptes corruptors. Aquest és pràcticament l'últim cas que resta per jutjar de l'època negra dels anys noranta en un determinat sector de la societat barcelonina amb personatges com Javier de la Rosa, Juan Piqué Vidal, Pasqual Estevill, Folchi, etcètera.