NEWTON A ARENYS DE MUNT

XAVIER DOMÈNECH l'independentisme no estarà mai pou agraït als esforços del Govern central i dels prohibicionistes constitucionals per obstaculitzar el referèndum ?d'Arenys de Munt. Sense la contribució d'aquests dos agents, la consulta corria el perill de ser una de tantes accions merament simbòliques que s'organitzen per sacsejar les consciències, i que acaben aplegant algunes desenes o centenars de vots. Però la mobilització dels aparells de l'Estat -l'executiu, el judicial, els partits parlamentaris, el pensament mediàtic- ha tingut exactament els efectes que calia preveure a la llum de la tercera llei de Newton: "per a cada acció hi ha sempre una reacció igual i oposada". Abans que els prohibicionistes es llancessin contra el referèndum, els arenyencs tenien dret de preguntar-se si el fet de participar-hi serviria per a alguna cosa; si l'obtenció d'un resultat positiu suposaria un veritable avenç cap a l'estat català que es descrivia en el text de les paperetes, o si tot plegat es reduïa a un entreteniment dominical que seria ràpidament oblidat per tothom, inclosos els mateixos votants. Però l'abast i la força de la reacció en contra va aclarir els dubtes. Gràcies a les prohibicions, anar a votar sí que servia per a alguna cosa; servia per plantar cara als prohibidors, per dir-los que què s'havien pensat. I així, diumenge passat a Arenys es van recollir 2.586 paperetes a favor de la independència. A les darreres eleccions autonòmiques, que és la mena de comicis on el factor nacional assoleix més protagonisme, CiU va treure 1.456 vots, i ERC en va aconseguir 866. Total: 2.332. Una xifra molt propera a la del referèndum, sobretot si pensem que en aquest podien votar els majors de 16 anys. És obvi que diumenge passat l'electorat de CiU va anar en massa a dipositar la papereta del sí, que és el que Artur Mas va dir que faria si ell fos arenyenc. Es pot debatre si l'electorat de CiU va anar a votar perquè ho havia dit en Mas, o en Mas va dir el que va dir per avançar-se al que molts dels seus electors farien de totes maneres, però sembla bastant clar que sense el concurs d'aquesta formació seria difícil el triomf de l'opció per la independència en una consulta d'abast nacional. En tot cas, la federació nacionalista ja ha dit que no prendrà la iniciativa en l'allau de referèndums locals que es veu a venir; de moment, es limitarà a "acompanyar" les accions que emprenguin altres grups. Es tracta de quedar bé amb la vianda al plat, però anar a remolc també té riscos.