Rutes, camins, arenys

SEBASTIÀ ROIG L'experiència d'Arenys de Munt, si fa no fa, haurà servit perquè molts ciutadans hàgim quedat astorats per la histèria dels representants de l'aparell estatal. Tot l'enrenou jurídic i mediàtic provocat per un sondeig festiu, incloent-hi l'excursió de falangistes desubicats, ha estat un despropòsit.
Catalunya, com passa amb els partits del Barça, haurà d'acceptar els resultats del diumenge. Ara bé; titllar de feixistes els socialistes arenyencs equival a allunyar-se de la realitat. D'acord: al PSOE hi ha molta gent amb el xip fossilitzat (Bono sol fer uns papers galdosos), però el PSC de Maragall va apostar, i continua fent-ho, per tirar endavant l'Estatut de Miravet. Una eina positiva, que implica un salt qualitatiu per poder encaixar-nos en un mapa d'aires confederals.
Només el temps, després de la clatellada del TC, ens dirà si l'Estatut era una via morta. Si la majoria de catalans vol empendre altres camins, quan els jutges li hagin practicat l'eutanàsia, em semblarà molt correcte.
Aquests dies llegeixo la història d'un matrimoni enfonsat des de fa quinze anys. La parella, malgrat el desgavell, malviu casada per pura inèrcia. El seu comportament, la veritat, el trobo anacrònic (o masoquista). El millor que podrien fer? Separar-se i mirar de refer les seves vides. Una solució igual de vàlida pels components d'un estat plurinacional i democràtic, quan algun decideix que ja n'hi ha prou d'aquest color.