Aquest estiu a la fosca

ALICIA VENTURA Aquest estiu semblava que no arribava el bon temps. Al matí sortia el sol, però a la tarda nuvolades. L'airet era fresc i l'aigua del mar massa freda per prendre un bon bany.
Seria cap a mitjan juliol quan aquell dia sí que va esclatar el sol de ple estiu. Ja de bon matí surava en l'ambient aquella calor reconfortant tan colpidora. A la cala de la Fosca, els para-sols anaven ocupant la sorra, delerosos de per fi poder gaudir de la màgia de l'estiu. El mar no estava gaire revoltat, tan sols algunes onades que resultaven simpàtiques de saltar. La majoria, gent estrangera, francesos, holandesos, permetien als seus fills petits banyar-se lliurement, amb la planxa de surf i tot.
Tot d'una es va sentir el so d'una megafonia. Efectivament, de l'altaveu s'anava sentint: "L'Ajuntament de Palamós i la Creu Roja informen que està prohibit banyar-se". I tot seguit ho repetien en anglès. Vaig mirar el pal indicador, hi onejava una bandera vermella i una de la Creu Roja. En poca estona el mar s'anava engrescant, les onades ja eren més altes i els banyistes augmentaven. Més o menys a cada mitja hora, la veu del megàfon anava insistint: "L'Ajuntament de Palamós i la Creu RojaÉ". La gent no en feia cas, nens de totes les edats, enardits d'entusiasme, practicaven surf aprofitant l'embranzida de les onades cap a la vora. I, a més, els surfistes es van anar aplegant en renglera xisclant tot rebolcant-se en l'escuma, ignorant totalment les recomanacions de l'altaveu.
Cap a la una del migdia, vaig parlar amb un noi de la Creu Roja que passejava tot observant el campionat surfista.
- Escolti, com és que prohibeixen de banyar-se?
- Sí, és cert, està prohibit a la primera cala, aquesta de la dreta, veu? On les ones fan remolins. En aquesta on estem hi ha més distànciaÉ i no és tan perillós.
I tot mirant-me amb conformitat, va afegir-hi:
- Sí, ja ho veu, som com som, sap senyoraÉ Fins que passa el que passa i llavorsÉ
Passava el dia i els estiuejants anaven gaudint d'aquell ambient de justícia. La cala de la Fosca estava a vessar! Al meu costat, un grup de noies adolescents parlaven disteses quan arribà un noi amb la bossa a la mà, el qual, sense més, va etzibar burleta:
- Recoi! L'única tarda que tinc de festa i no puc banyar-me!
Les noies, rialleres, tot animant-lo li van respondre:
- Però què dius Miquel, si tothom es banya!
Al cap d'una hora, el megàfon seguia advertint en català i anglès, però ara amb una altra connotació: "L'Ajuntament de Palamós i la Creu Roja recomanen no banyar-seÉ"