DAVID CÉSPEDES PERIODISTA? DCESPEDES@EPI.ES
Ho vaig veure per primer cop fa uns anys a Grècia i Portugal. Em va resultar força xocant veure rams i corones de flors en els marges de les carreteres. Eren recordatoris d'accidents mortals. Des de fa un temps cap aquí aquesta imatge es repeteix molt sovint a les nostres carreteres. I no únicament en vies secundàries. A més, és habitual veure-ho en carreteres en força mal estat. La carretera de Girona a Anglès (la N-141) és un clar exemple. Des de fa unes setmanes s'està fent una actuació que no serà res més que un pedaç. Molts usuaris d'aquesta via, tips de patir diàriament els perills que comporta circular en una carretera d'aquestes característiques, han decidit tirar endavant una plataforma per reclamar que, d'una vegada per totes, es faci un nou traçat després d'anys de promeses. En diuen la carretera de la vergonya i tenen tota la raó. Múltiples revolts, carrils estrets, sense marges i amb un trànsit diari de milers de vehicles i camions. Això és el que han de patir cada dia. Però no són els únics. Per desgràcia hi ha més carreteres de la vergonya i, cada vegada, més carreteres amb flors.