Cartes

Jordi Vilamitjana, sordegen
perquè volen
QUIM TORRA. Girona.
A l'amic Jordi Vilamitjana, amb un prec: no abaixis mai la guàrdia.
El titular del teu Nas de la Bruixa d'avui ­diumenge 13-09-09 em suggereix quelcom. Pel que sigui els «nostres» representants municipals no deuen haver rebut una carta d'una empresa establerta a tot Espanya que en aquests moments fa una campanya per tal de sospesar la qualitat auditiva, en definitva de la sordesa. Dita campanya és gratuïta -cosa que als de l'Ajuntament poca cosa els afecta, la gratuïtat- ? Vet aquí la culpa: una carta que s'ha extraviat, que no han rebut o? han tirat a la paperera.
Del teu article, l'últim paràgraf: «Si el pavelló s'acaba fent malgrat tot i malgrat tothom, els gironins haurem de memoritzar i deixar escrit per a la posteritat els noms i cognoms dels polítics que han consentit aquesta bestiesa...» Jordi, t'explico: jo, quan vaig a Sitges, al Cau Ferrat dic, amb orgull «gironí masoquista»: «Vinc a veure el museu de Girona», aquell museu que Santiago Rusiñol va donar a la ciutat, però que el meu «memoritzat» alcalde, el sr. Artur Vallés Rigau (1910-1914) no va acceptar el regal, pel «cost que suposava el transport de Sitges-Girona, contestant «ni l'erari municipal té consignació per aquestes coses ni la ciutat ho necessita». Llavors es va perdre una ocasió, pels diners, adduint «que aquell recull de ferros no era important», cosa totalment falsa. Ara, no ignorant que un pavelló nou el necessita la ciutat, amb l'ajut econòmic d'una important subvenció... es tirarà endavant un equipament a la Devesa que ningú vol, podent-lo fer a Fontajau. Aquesta és la democràcia que ingènuament alguns pensaven, ja, ja, ja! Ja ho diuen els castellans: «No hay mayor sordo que el que no quiere oír». I mai més ben dit.

Les mentides de la crisi
Núria Fernández. figueres.
Fa temps que parlem de crisi, i cal reflexionar un xic.
N´hi ha que fa poc encara negaven la crisi estructural i el model de societat consumista: economia del totxo, turisme de borratxera i sexual, segones residències destrossant la costa, etc. Tot això avalat amb diners públics dels governs d´esquerres? Resultat: un naufragi immens. Per solucionar-ho inverteixen més diners públics a bancs i caixes -com si aquests fossin els més perjudicats per la «crisi»-, en grans infraestructures -es desdoblen carreteres que només s´embussen en períodes estivals-, asfalten camps de conreu, destrueixen paisatges -l´Empordà actual ja sembla un Scalextric- i executen les obres les mateixes empreses a tot arreu... així el benefici sempre es pels mateixos!? I el curiós del cas, és que els que ens han posat en la «crisi» són també els mateixos que decideixen on van a parar els nostres diners... per ells cap risc. No veig que vagin a cap jutjat, ni que cap fiscalia els investigui... els poders es protegeixen entre ells. Quatre anys per un miserable Estatut i quatre més per un enganyós finançament que no reconeix el constant expoli fiscal... i encara parlen de patriotisme!? Aquests sí que pateixin una profunda «crisi». Quan els partits polítics acceptin debats de debò, amb llistes obertes on la gent pugui triar a qui vota -i no la imposada pel partit-, quan es conegui qui finança els partits (parlem, del 3%?) fins llavors no hi haurà autèntica democràcia. La filosofia de créixer cada dia més, guanyar més, etc, s´ha d´acabar: no es pot consumir indefinidament el petroli, l´electricitat i els recursos naturals, etc. El món vist d´aquesta manera no té futur. Per això està en «crisi». Cal canviar d´estratègia. Per aturar la crisi cal seguir entregant els nostres diners a caixes i bancs!? Cal seguir votant partits que ignoren el seu territori i els seus ciutadans!?
Cada cop hi ha més gent que sap que això no funciona, però està atrapada per les hipoteques i les despeses del món occidental i els queden forces per fer un front comú ­contra els que de veritat han provocat la «crisi»!?
Aviat entrarem en l´any preelectoral català del 2010. Ni uns ni els altres han defensat el territori i els ciutadans: aquí tenim l´exemple de la MAT. Cal ser crític contra les mentides d´uns i altres: cal llegir les notícies que et volen fer creure els mitjans d´intoxicació diària... i no parlem de la crisi que des de fa anys viu el 80% de la població mundial, les empreses i governs occidentals espolien sense escrúpols els recursos naturals dels més desfavorits (urani, diamants, la venda d´armes, etc). Cal tenir memòria o estarem perduts en un desert etern. Una crisi ha de ser el motor per un canvi. Què esperem?