Catalunya i el Rosselló tenen unes afinitats culturals, històriques i socials que, malgrat la proximitat geogràfica, s'han mantingut durant segles allunyades, primer per la barrera física que suposava la frontera i després per la separació psicològica de pertànyer a dos estats diferents. Per raons turístiques i comercials, és probable que des del Rosselló s'hagi mirat més cap a Catalunya que a l'inrevés. Una de les persones que més ha insistit en l'aproximació social, econòmica i cultural entre la Catalunya del nord i el Principat ha estat l'alcalde de Perpinyà, Joan-Pau Alduy. Ho ha expressat en múltiples fòrums i el desembre de 2006, en una entrevista concedida al Diari de Girona, afirmava que "la meva passió és crear un gran pol d'atracció que inclogui Perpinyà, Narbona i Girona". No només des del sud no se li ha fet massa cas, sinó que una incomprensible malaptesa dels alcaldes de Barcelona, Girona i Figueres en les recents eleccions locals de Perpinyà va estar a punt d'esquinçar les relacions institucionals. Els alcaldes de les tres poblacions catalanes varen donar suport públicament a la principal candidatura rival d'Alduy en els comicis de Perpinyà. "Mai abans s'havia vist fer política així a la Catalunya del Nord des del sud dels Pirineus", va declarar el passat 12 de juliol a Diari de Girona un Alduy visiblement enutjat. Afortunadament la vida continua, i aprofitant la concessió d'uns fons Feder de la Unió Europea, s'ha pogut impulsar aquest espai Schengen de les arts escèniques, presentat dilluns passat en un Teatre Municipal de Perpinyà ple a vessar. És el primer cop que es duu a terme un projecte d'aquestes característiques a Europa i l'objectiu és convertir-se, en un període de cinc o sis anys, en el centre del teatre a la tardor. Ara només cal que aquesta iniciativa sigui l'embrió d'altres projectes comuns entre dues societats que tenen més afinitats que divergències.