L´ESCENARI DE LA PARAULA

JORDI DALMAU Ala llarga construcció d'una ciutat vella hi podríem distingir tres temps: la seva edificacó material, el vaivé del poblament, i l'estimació dels indrets per alguna singularitat. Com un cicle per dir-se i fer-se ciutat educadora, tot amb el sediment de la saviesa del temps, sense pressa. Ara fa setze anys uns veïns i comerciants del carrer de la Cort Reial, de Girona, varen tenir la feliç idea, el pressentiment, de completar aquell cicle vital d'un indret vell sense parió, dotant-lo d'un esperit nou; aquells ciutadans gironins varen convertir les escales de Sant Martí en escenari per portar-hi la creació de Nit de Poetes. Varen senyalar el primer divendres després de l'11 de setembre per a la celebració d'una festa dedicada a la paraula de la poesia que així quedava emmarcada en un dels escenaris emblemàtics del Barri Vell.
En el seu dia, el relleu de la torxa de Nit de Poetes va anar a mans de l'associació Amics de la Unesco de Girona que ?enguany convoca pel dia 18 a les escales Sant Martí el públic sensible a la paraula poètica. Sota el cel de Nit de Poetes es viurà aquella mena de desig de Juan Ramón Jiménez: "el poema ha de ser com l'estrella, que és un món i sembla un diamant." Amb aquest esperit obert els poetes poden mostrar tanta o més coneixença que els pensadors; anant a buscar belleses i harmonies troben veritats i les expressen, vestides d'etiqueta. A cada vers els poetes ens diuen coses possibles i desitjables amb el seu estil de fer-nos dubtar de tot, com una obertura cap a la veritat i la bellesa.
Aquesta oferta, la Nit de Poetes de 2009 es concreta en dues parts. Primerament Lluís Lucero presentarà els "poetes d'avui i de sempre", un repertori elaborat per ell, que comença amb Salvatore Quasimodo (1901-1968), poeta i assagista italià, Premi Nobel de literatura 1959, que és traduït per Susanna Rafart i Eduard Escoffet. Continúen recitant els poetes convidats enguany que són Anna Ballbona, Eva Baltasar, Jordi Colomer, Carles Duarte i Pep Vila. La segona part, presentada per Josep Radresa, és un homenatge a Maria Àngels Anglada (1930-1999 ), en el desè aniversari de la seva mort. Es tracta d'una escriptora ben facultada per a conrear diversos gèneres literaris; era narradora a Quadern d'aram; feia prosa a Figueres, ciutat de les idees; practicava narrativa infantil a El bruel de Castelló; era la poeta d'Arietta. M. Àngels Anglada figura a l'antologia que va reunir Trenta poetes catalanes del segle XX, publicada el 1999. L'escriptora ha donat nom a una càtedra de la Universitat de Girona. Quan actualment s'imparteixen cursos d'ensenyament de literatura es presenta M.Àngels Anglada com l'escriptora que va contemplar àmpliament tres escenaris: l'urbà, repartit entre Vic i Figueres; el natural, amb dues planes, la d'Osona i la de l'Empordà; i el mar dels clàssics antics, aquell món que ella estimava tant, més enllà de la seva professionalitat d'ensenyament del grec. La vessant poètica de M. Àngels Anglada rebrà un homenatge en forma de muntatge teatral. Es titula Un got d'aigua fresca, amb guió i escenificació del Grup Teatral de Roses, dirigit per Ignasi Tomàs; es tracta d'una veterana companyia capdavantera del teatre a comarques catalanes, d'aquest verdader patrimoni cultural que treballa constantment i que sap passar per sobre de l'oblit que practica el centralisme de Cap i Casal, quan sembla que només allà s'aixeca el teló. Les escales de St. Martí esperen l'esdeveniment preparat per Coordinadora de Nit de Poetes i Amics de la Unesco de Girona, quan l'escenari íntim i la paraula qualificada coincideixen en una seva ja memorable trobada.