D´escàndol a ridícul

JOSEP CALLOL PERIODISTA Un dels grans escàndols d'aquest país va ser l'anomenada trama d'Hisenda que, només 11 anys després, ha arribat aquesta setmana a judici. Serà un cas típic de molta fressa i poca endreça i, si no, ho podem analitzar quan hi hagi la sentència ferma. Paral·lelament s'ha produït el "mea culpa" de l'ara expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet. En una operació judicial amb pocs o nuls precedents, Millet s'ha avançat a tot procediment i abans que el jutge pugui decidir la seva imputació s'ha declarat culpable, s'ha penedit (almenys és el que diu) i ha tornat una part dels diners sostrets. La intenció no és altra que intentar evitar la presó quan arribi el moment en què el jutge hagi de decidir si l'imputa i quines mesures li aplica. Evidentment, aquesta actitud tindrà també els seus fruits amb la sentència. Quan es produeixi la resolució final hauran passat molts anys i estic segur que acabarà amb unes penes que faran riure. No diria això si no hi hagués exemples previs com els afers Turisme o Farreres. El sistema judicial espanyol és tan garantista que permet aquestes situacions gairebé ridícules.