Cartes

Independència i crisi econòmica
JOAN GIMÉNEZ RÀFOLS. PUIGCERDÀ.
En temps de l'antic règim, acostumava aquest a organitzar actes multitudinaris a fi de potenciar-se a si mateix. Un exemple clar el tenim en la commemoració de l´1 de maig a l´estadi Santiago Bernabéu. Per a l´oposició extramurs aquells actes tractaven d´ocultar la veritable realitat d´Espanya. Per als seus organitzadors era el dia d´exaltació del treballador, que s´anomenava pomposament «productor». Transcorreguts els anys, ens trobem amb alguna cosa semblant: Un partit, ERC, que fa aigües, la túnica de les quals se la repartiran en les pròximes eleccions autonòmiques els seguidors de Carretero i els que pugui recollir -si Carod i Benach no ho impedeixen- Puigcercós. De què es tracta: simple i plenament intentar emmascarar la greu crisi que afecta Catalunya, on en altres èpoques era hegemònica la petita i mitjana empresa, amb una bufonada d´independentisme sense cap ni peus -CiU sembla que ja se n´està desmarcant-. La classe política ho sap i el sofert contribuent i votant també. Diguem-ho d´una vegada, s´han d´amagar les vergonyes d´uns polítics incapaços de donar solucions ni a curt ni a llarg termini a la crisi econòmica. Millet i el Palau, no deixa de ser una llardosa gota en el llarg i profund oceà de la corrupció.

Farmacèutica amenaçada en la nit de torn
loreto Giralt Simeón. farmacèutica. màster
a.f. presidenta de l´associació pel bon ús dels
medicaments. Girona.
Disposada a plegar desprès de 24 hores de torn, va sonar el telèfon i una veu masculina molt aïrada es queixava que una persona no va ser atesa a la matinada.
- Si, sóc la farmacèutica i em demanava un antibiòtic (exactament clamoxyl ®) sense la recepta mèdica.
La veu va començar a amenaçar-me i va entendre que no l´havia despatxat per no portar la targeta sanitària.
Va expressar que exposaria el cas al Sr. Conejero (president del Col·legi de Farmacèutics de Girona).
La veu va acabar dient: aquesta conversa està sent gravada...
Vaig trucar a una col·lega per explicar-li el cas. Sorpresa. A ella li havia passat quelcom de semblant. A ple dia i cara a cara a la farmàcia una clienta la va fer culpable d´una possible infecció si no li donava l´antibiòtic tot i que venia del metge i aquest no l´hi va prescriure.
Els farmacèutics som professionals del medicament i s´ha d´explicar als pacients que ni tots els medicaments de la farmàcia són comprables, ni els farmacèutics uns venuts per fer diner fàcil.
Absorta en les meves reflexions escric el fet i encoratjo tots els professionals a denunciar aquests casos d´amenaces davant l´autoritat pertinent.

A qui correspongui
ma. isabel beltrán martínez. girona.
Em trobo en una situació denigrant gràcies als serveis socials i a una entitat benèfica.
Fa ja dos anys que va morir el meu company, de càncer de pulmó, i des de llavors he anat perdent pis, treball, diners i salut.
No he trobat cap resposta de cap institució governamental o benèfica.
Tot gràcies a una assistent social que no ha informat de la meva situació i ni tan sols se n´ha preocupat. No vaig tenir cap ajuda per pal·liar una mica la malaltia terminal del meu company.
Delicada de salut com estic, és tanta la ­impotència que sento que tinc la ­necessitat de denunciar aquest fet públicament.