Entre els 2.500 informes externs, que varen costar uns 32 milions d'euros de diners públics, n'hi ha un sobre la ?cloïssa brillant (27.930 euros), un sobre el ratpenat nana (2.328 euros), un de 37 pàgines sobre la cultura xinesa (150.000 euros), un que concluïa que els nens catalanes veuen una mitjana de 21 hores diàries de televisió i d'altres que han estat literalment copiats d'Internet. Per tant, que l'auditoria encarregada per la Generalitat (una mostra de 300 informes sobre el total de 2.500) arribi a la conclusió de que hi ha "incidències" en un 16% bé perquè no tenen cap utilitat, bé perquè s'ha pagat un sobrepreu o bé perquè es podien haver elaborat dintre de la mateixa administració, no és cap novetat. És el mínim que podia admetre el conseller Castells, perquè això ja ho sabíem tots els ciutadans quan vam conèixer l'existència d'aquests informes i estudis. És més, se'ls podien haver estalviat tots. Tothom sap quina és la finalitat d'aquests informes i a qui s'encarreguen. És un sarcasme que ara s'hagi conegut que la Generalitat va pagar 11.600 euros al destituït secretari de la Fundació Orfeó Català, Raimon Bergós, per un informe sobre les bones pràctiques administratives. Les explicacions d'Antoni Castells no van convèncer els partits de l'oposició. És comprensible. A banda de si hi ha o no conseqüències penals, fet que ja determinaran en el seu moment els tribunals de justícia, no és suficient haver encarregat una auditoria i presentar-la al Parlament. Cal admetre que, en un escenari d'obscurantisme en la majoria de les administracions públiques, és saludable que el tripartit almenys hagi reconegut que es van pagar informes inútils i dubtosos. Ara bé, l'afer no pot quedar tancat amb la compareixença de Castells. Cal depurar responsabilitats. Trenta-dos milions d'euros per a uns informes absolutament prescindibles no són un tema menor ni una quantitat intranscendent.
09:54
