INTERINITATS

JOSEP CORNELLÀ I CANALS Avegades, hom mira el temps passat amb nostàlgia. Algú va dir que això és erroni. Però el començament de curs m'ha dut a pensar en personatges clau d'aquells anys en què jo era un nen.
L'un era el mestre. Teníem un sol mestre i ens durava tot el curs. Ens coneixia. Havia après quines eren les mancances i els punts forts de cadascú. Cada vegada, mentre passen els anys, valoro més la seva dedicació pedagògica, gairebé vocacional.
Miro les escoles d'avui. Segueixo admirant aquests professionals que fan de la pedagogia el seu leitmotiv. Però l'organització administrativa no ajuda. La designació de mestres per mitjans informàtics ha provocat una diàspora sense cap sentit. D'un dia a l'altre, un mestre es pot veure desplaçat del Gironès a la Cerdanya, i impartint classes d'unes matèries que no són de la seva competència.
Les places d'oposicions s'han reduït dràsticament. La interinitat és norma. I la interinitat dóna inestabilitat interna.
I els alumnes? Tal vegada tinguin sort i no els toquin els mestres (ja no és un sol) durant el curs. Però també poden tenir canvis de persones i d'estils educatiu. Per al nen és un fet que motiva ben poc. Això sí; crec que podem garantir que no els canviaran el portàtil.
Un altre personatge era el metge. Quan el metge de capçalera entrava a la casa, ja es respirava un aire de tranquil·litat. Coneixia fil per randa els costums (bons i no tan bons) de cada família, havia vist néixer els més petits, i havia acompanyat a la mort els més grans. Estava integrat en la família, malgrat que no existís encara el títol de "metge de família".
Avui la sanitat pública està ben farcida, també, d'interinitats. "Quan vaig al CAP, mai sé qui m'hi trobaré", em comentava una senyora. Interins els metges de família, interins els pediatres. Quin és el coneixement que aquest metge pot tenir de la seva població? Quina és la motivació que trobarà en l'exercici de la medicina de família? Quina confiança generarà en els seus pacients, si avui hi és i demà no se sap?
I el tercer element era el senyor rector, el mossèn de la parròquia. Era un personatge que igualment ens coneixia de prop. Els anys ajuden molt que el pastor conegui les ovelles. I, fins i tot, que les ovelles més esquerpes s'apropin al pastor. Encara que fos per demanar un consell, que mai fa mal.
Pel que veig, avui ni els capellans tenen una parròquia fixa on donar un servei als fidels. No sé quins deuen ser els motius, si és que hi són. Definitivament vivim en el temps de les interinitats. Només han deixat de ser interins els polítics incompetents. Però, quan jo era un nen, no es podia parlar de política...