Acasa, sempre he sentit salar, és a dir, parlar amb l'article salat. Molta gent, en sentir aquesta manera d'expressar-se, exclama: "Parleu com a Mallorca", quan és justament al contrari: Jaume I va conquerir Mallorca l'any 1229 i en va fer fora els sarraïns, llavors l'illa va ser repoblada amb empordanesos, que van introduir-hi aquesta varietat lingüística.

El parlar salat utilitza els articles es, sa i ses que provenen de les formes llatines ipse-ipsa. Als segles XII i XIII aquesta manera de parlar era comuna a tota la Catalunya central, només cal fixar-se en topònims com Collsacabra, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern o Sant Climent Sescebes.

Gradualment, però, l'article salat va anar retrocedint i va ser substituït pel que avui és d'ús generalitzat, és a dir, els articles el, la, els i les, que deriven de les formes llatines ille-illa. Aquest retrocés fou degut, en gran part, al fet que les formes del parlar salat eren més properes a la llengua oral i es consideraven vulgars.

Malgrat tot, el català salat es va mantenir en una bona part del litoral central i ha resistit fins a l'actualitat, amb més o menys presència, en pobles com Cadaqués, Tossa de Mar i Begur. Els lingüis?tes el consideren una de les variants dialectals del català oriental, tot i que es un fenomen poc estudiat.

Avui, però, aquesta parla ha quedat restringida a un reduït nombre de persones cada cop més grans i, desgraciadament, sembla condemnada a desaparèixer. Molts i complexos factors deuen haver intervingut en aquest retrocés de la parla salada, però sembla clar que des de diferents sectors s'ha anat imposant una llengua estàndard que ha exterminat les variants dialectals, la diversitat lèxica i, per tant, la immensa riquesa de la nostra llengua.

Actualment, molta mainada i gent jove desconeix un munt de paraules i expressions que, només fa uns anys, eren d'ús quotidià. L'empobriment de la llengua és evident, però encara és a les nostres mans refer-la, conservar-la i gaudir-ne.

És encomiable que vulguem salvar espècies animals amenaçades d'extinció, que vulguem evitar l'enderroc d'edificis per l'especulació urbanística o que lluitem per preservar el nostre paisatge. Però i les paraules, qui les salva de l'oblit i la destrucció? Llibres com Coses sentides. El parlar de PalafrugellConverses amb en Xico Florian, que s'han publicat recentment, treballen en aquesta línia de preservació del nostre patrimoni lingüístic. Abans no sigui massa tard, tots hauríem de prendre consciència i fer-nos ecologistes de les paraules.