El primer d'octubre es compliran 40 anys de la recuperació dels estudis universitaris a Girona. L'aspiració de convertir-se en ciutat universitària venia de lluny, des dels segles medievals. Quan a Europa les Universitats varen disputar l'exclusiva de l'ensenyament a les escoles monàstiques i catedralícies, i algunes ciutats catalanes inauguraren el seu centre d'ensenyament superior, amb el nom d'Estudi General, també Girona va iniciar les gestions per no quedar endarrerida. Però els tràmits varen ser llargs, especialment per la guerra civil que a mitjan segle XV afectà considerablement la ciutat de Girona. Obtingut ja el privilegi reial calia encara aconseguir la Butlla pontifícia, sense la qual no es podia establir el nou centre universitari. Quan el bisbe de Girona, Joan de Margarit accedí a la dignitat de cardenal i es traslladà a Roma, el govern municipal li demanà la seva eficaç intervenció en aquest afer. Però la mort inesperada de Margarit impedí la urgent obtenció de la Butlla. Aquesta no arribà fins ben entrat el segle XVI. Superats els tràmits, es construí l'edifici que ara coneixem amb el nom de Les Àligues, per les que figuren en l'escut dels Àustries que presideix la façana de l'edifici. Seguidament començaren les classes.

L'Estudi General tingué una vida relativament curta, un segle i mig. L'any 1717 el rei Felip V suprimia totes les universitats catalanes i concentrava els estudis superiors del Principat en la Universitat de Cervera, que ell va crear. L'any 1869 s'obria a Girona un nou període universitari amb la creació i entrada en funcionament de la Universitat Lliure. Però la durada de les seves activitats fou encara més breu, molt més breu, que la de l'Estudi General. Abans d'acabar-se el quart curs, el centre era suprimit, amb la decisiva intervenció del rector de la Universitat de Barcelona.

Un segle més tard es torna a presentar l'oportunitat de recuperar la Universitat. El Ministeri d'Educació havia obert la possibilitat d'una àmplia descentralització universitària. L'any 1968 a Barcelona s'havia creat la Universitat Autònoma i havia començat les seves activitats docents amb un curs de Medicina i un de Lletres. El president de la Diputació de Girona, Pere Ordis, es va posar en contacte amb el rector de l'Autònoma, Vicente Villar Palasí, per tractar d'instaurar alguna Facultat universitària a Girona. Era imprescindible que Girona hi aportés el seu esforç i la seva cooperació econòmica. I la Diputació estava disposada a fer-ho. El Dr. Villar visità Girona, aquell mateix any 1968. Recorregué les instal·lacions de la Casa de Cultura, on hi havia uns espais lliures dels quals la Universitat podria disposar. I també se li mostraren uns terrenys de Palau-sacosta que la Caixa d'Estalvis de la Diputació, l'actual Caixa de Girona, oferia a la Universitat per aixecar-hi alguna facultat.

Atesa la riquesa agropecuària de les comarques gironines la primera idea fou la de crear una Facultat de Veterinària. Es produïa la circumstància que en aquells moments només es podia estudiar Veterinària a Saragossa, Lleó, Còrdova i Madrid. No s'impartia aquesta especialitat ni a Catalunya ni a València. Per tant la nova facultat a més de cobrir les necessitats locals, rebria alumnes d'altres comarques de Catalunya i també de València, per proximitat. La idea era bona; però no va ser ben rebuda per una part de la ciutadania. Va tenir crítiques molt dures. De moment la cosa quedà paralitzada. L'any següent, el bisbe de Girona, Dr. Jubany demanà a Frederic Udina, degà de Lletres de l'Autònoma, que fes alguna cosa per Girona. I aquest, amb el seu dinamisme i la seva bona disposició es traslladà immediatament a Girona per posar-se en contacte amb el president de la Diputació. Es convingué que com a primera actuació es podria organitzar una delegació de l'esmentada Facultat de Lletres de l'Autònoma, amb el propòsit que si aquest primer curs tenia èxit s'organitzaria un segon curs, i possiblement un curs de la Facultat de Ciències. Era el mes de maig del 1969 i es formulà el propòsit de començar les classes el mes d'octubre del mateix any. Faltaven escassament quatre mesos i hi havia l'estiu entremig, per tant calia actuar sense dilacions.

Les condicions eren que la Diputació havia de facilitar locals i pagar les dues terceres parts del cost dels cursos. Es calculava la despesa en tres milions de pessetes per curs, dels quals la Universitat en pagaria un. Com a condició imprescindible s'hi havien de matricular un mínim de 50 alumnes. No tothom veia bé el projecte. Uns al·legaven el reduït nombre d'estudiants de preuniversitari que en aquell moment estudiaven a Girona i comarques. Altres que la Universitat no es podia fragmentar en delegacions. Barcelona era l'alma mater. Algú bufà les orelles del governador civil amb l'argument que si fins aquell moment no havia tingut problemes d'ordre públic, amb la Universitat a Girona no n'hi faltarien. Molts joves estudiants no es volien perdre l'ocasió d'anar a viure a Barcelona. Superats els primers obstacles, s'obrí la matrícula, l'agost. Algú digué que s'havia escollit aquell mes per fer fracassar l'intent i donar la culpa a la societat gironina, mentre que els organitzadors ja havien quedat bé fent l'oferta. Es matricularen molts mestres, que no necessitaven tenir el títol de batxiller per accedir a la Facultat de Lletres. Batxillers acabats de titular. També algunes persones que ja havien entrat en la vida professional, i fins i tot alguns amb un altre títol universitari. Per si no s'arribava a cobrir el contingent , alguns professionals, concretament més d'un metge, s'oferiren per matricular-se. No va fer falta acceptar aquest darrer oferiment, ja que molt abans de tancar la matrícula ja les inscripcions arribaven al centenar. Per donar facilitats, les classes serien a partir de les sis de la tarda. El professorat seria es nodriria de catedràtics dels instituts de Girona i Figueres i de la Normal, i algun dels que ja impartien docència a l'Autònoma i que vindria de Barcelona.

Encara abans de començar el curs, arribaren nous missatges al governador. Se li deia que la majoria dels matriculats eren capellans progressistes i estudiants del Seminari. El governador estava molt sensibilitzat envers les inquietuds dels seminaristes, i per tant aquella espècie de denúncia el podia moure en contra del projecte universitari. En aquelles circumstàncies una oposició governativa era decisiva, per fer fracassar el projecte. Atès especialment que tot depenia de l'aportació de la Diputació, i la Diputació estava totalment supeditada al Govern Civil. De capellans se n'havien matriculat dos, i un d'ells era l'assessor del Frente de Juventudes, i l'altre tampoc era perillós políticament. I de seminarista només n'hi havia un. També se superà l'obstacle, i el dia 1 d'octubre, a les set del vespre es va celebrar l'acte solemne d'obertura de Curs, a l'Aula Magna de la Casa de Cultura. El Rector de l'Autònoma en el seu discurs va fer al·lusió a que era aquell el tercer intent d'Universitat Gironina i que aquest seria el definitiu, ja que "a la tercera va la vençuda". El primer curs amb 141 alumnes va ser el petit gra de mostassa que s'ha transformat en l'esponerós arbre que és avui la Universitat de Girona, amb milers d'alumnes i centenars de professors.