Lloret va acollir, durant el mes de juliol, un tipus de turista infantil i juvenil que fins aleshores només havia aparegut massivament per vacances de Setmana Santa o finalització del curs escolar. Tot i que no eren alumnes de parvulari o cicle d'educació infantil de 3 a 6 anys sinó joves entre 9 i 14 primaveres espero que se'm perdoni aquesta analogia. Van venir acompanyats per monitors i s'allotjaven en hotels que semblaven albergs. Cada matí tocaven diana a les nou, esmorzaven i més tard, amb el banyador sota la vestimenta, enfilaven cap a la platja. Estirats a la sorra, una vegada empastifat el cos amb crema protectora, s'aixecaven per banyar-se. Ells es capbussaven, nedaven uns metres i en tornar mostraven la vermellor de la panxada. Elles s'entretenien una estona i, amb les mans per cullera, s'esquitxaven les unes a les altres abans de decidir-se a entrar-hi de puntetes i xisclant.

Després d'hores de sol i platja entraven a qualsevol establiment de menjar ràpid per omplir l'estómac amb productes que, segons la publicitat, eren frescos, naturals, saludables i segurs. Bé, això no s'ho creu ningú amb dos dits de front. Amb tot, els preus estaven en consonància amb un visitant que anava prim de butxaca.

De tornada a l'hotel, s'espolsaven la salabror del mar a la piscina o al bany, sortien al balcó per deixar sentir la seva potent veu de tenor o soprano a través dels megàfons, prohibits però comprats, i s'empolainaven per a la sessió de tarda a les discoteques. En una vetllada light, de sis a vuit, per ballar a tot drap i beure cervesa sense alcohol o sucs de fruites.

Ja de nit, un tomb pel poble per endrapar hamburgueses, aletes de pollastre fregit o pizzes de deglució ràpida sense oblidar els plats de cuines asiàtiques i llatinoamericanes tan dietètics com els kebabs turcs o els burritos mexicans. Al cap i a la fi són expressions d'una cuina internacional de tradició contrastada.

La sortida nocturna servia, alhora, per comprovar com s'incomplia l'ordenança que prohibeix el consum al carrer de begudes alcohòliques, un fet que els animaria a tornar passats uns anys, sense monitors, per agafar unes borratxeres de campionat.

Bé, no és l'anhelat turisme familiar, ni cultural ni esportiu, però, aquest jovent ha ajudat alguns hotels a salvar la temporada turística. Està clar, a costa de preus rebentats.

Ja poden dir missa les autoritats municipals i els representants gremials sobre el turisme de qualitat que, a Lloret, s'arreplega tot. Durant el cicle de vida de la gent, des del bressol a la tomba, tothom hi està convidat! I sort en tenim!