Drogues: quÈ fem?

JOSEP CORNELLÀ I CANALS Sovint ens lamentem pel tema de les drogues. Malgrat les campanyes de prevenció, els joves en segueixen consumint. I aquest consum seguirà a l'edat adulta, amb totes les conseqüències per a la salut que això representa. I després vénen les lamentacions. El 45% de les persones adultes que van començar a beure alcohol al voltant dels 14 anys acabaran essent alcohòliques en un moment o altre de la seva vida. Però només ho seran el 9% d'aquells qui començaren a prendre'n cap als 21 anys. L'adolescència és una edat clau per decidir un futur més o menys saludable. Aquestes dades han servit perquè un grup multidisciplinari de professionals, als Estats Units hagi desenvolupat un projecte de recerca per disminuir els consums de drogues i les conductes delictives en nens d'entre 10 i 14 anys. El projecte ha tingut èxit. S'ha aplicat en dotze ciutats petites dels Estats Units. Parteixen de la idea que mai és prou aviat per començar a fer educació sanitària eficaç. En finalitzar els quatre primers anys de seguiment (2004 - 2007) l'abús de les begudes alcohòliques era un 37 % inferior entre els adolescents de 14 anys que havien completat el programa educatiu. Així mateix, es van iniciar en el consum de tabac i alcohol uns anys més tard que la resta de joves de la seva generació, i van cometre un nombre significativament inferior de infraccions o agressions. La clau del programa, explica el professor David Hawkins, de la Universitat de Washington, està a mobilitzar a diversos membres de la societat, a fi que contribueixin a reduir els factors de risc. No existeix recepta màgica. Cal buscar la complicitat de tots aquells col·lectius que hi tenen quelcom a dir. Fonamentalment, els pares, els professors, i els mateixos adolescents. Cal crear comunitats que prenguin consciència del risc, i es preocupin per reduir-lo. A cada ciutat, els responsables del projecte van escollir, d'acord amb les característiques concretes de cada població, aquelles eines preventives que van considerar més oportunes. Els "pares" del projecte hi donaven suport extern en tot moment. A l'hora d'escollir les eines hi havia una sola limitació: calia utilitzar opcions que haguessin estat científicament provades i contrastades. Res de programes pilot!
El tema de les situacions de risc a l'adolescència preocupa la societat. I es fan moltes accions, molts protocols i, fins i tot, molts programes pilot. Però, una vegada més, es demostra la conveniència de planificar amb seny, de manera que els nens preadolescents sàpiguen identificar quines són les seves fites de cara al futur, sàpiguen apreciar els seus pares, siguin capaços de calmar el seu estrès, i puguin suportar la pressió a què els poden sotmetre, a vegades, companys d'escola o de joc. A vegades allò que sembla més senzill és el més eficaç.