EMILI PIERA
Diu Manuel Rivas que tu treus en una novel·la negra un suposat mafiós que es posa al telèfon presidencial i rep de l'altra part el tractament d'"amiguet de l'ànima" i et carregues de manera irreparable la versemblança del relat. Tonino i jo no ho vam fer, clar, en escriure la nostra pròpia novel·la sobre això de València. Ens conformem a fer-hi sortir alguna cosa molt més creïble: una intendent del Palau de les Arts que, en veure el seu palau de l'òpera una mica danyat per una riuada, desitja que es posi immediatament en marxa o que sigui demolit fins als fonaments, una solució a la vegada germànica i valenciana a més no poder.
Els nostres suposats conservadors tenen maneres antisistema, potser els voten per això. Surt un informe policial en el qual apareixen personatges, converses i tractes que farien envermellir el propietari d'un prostíbul, encara que es digués Gürtel, i els nostres càrrecs públics afirmen, amb absolut impudor, que tot és una invenció i que la policia ha estat manipulada per Rubalcaba. Manipulada? Tan mala qualitat humana i professional atribueixen a la policia? Què diran els sindicats policials? Mentre es defineix el SUP, preguem perquè no surti González Pons i ho atribueixi tot a una combinació letal d'anarquistes de Betanzos i espies de Carod-Rovira.
La culpa, clar, és de Zapatero per haver-se emportat a les seves filles als Estats Units (sense passar per un col·legi de pagament). Això és molt més greu que casar una filla a El Escorial, panteó de reis i de rancorosos a sou de Murdoch (que té nom de dolent d'El senyor dels anells). Per cert, que en una de les fotos d'aquell cèlebre casori apareixen el cap de la (presumpta) trama Gürtel, Francisco Correa, i la seva senyora de vint-i-un botons o un braç de mar, no sabria dir-ho, tan adornats com Zaplana. No com les filles de Zapatero, que portaven hàbits foscos i canelleres i coses rares. És un escàndol tanta lleugeresa i cal remeiar-ho: a veure si guanya Rajoy i posem un cartell que digui alt i clar: "S'exigeix bona presència."