Informes i membres de junta

XAVIER DOMÈNECH Hi ha gent que hauria de cobrar i no cobra, i gent que no hauria de cobrar i que, en canvi, cobra (de vegades, molt). I així anem.
Comencem per la segona part. La gent que escriu informes inútils o defectuosos per a la Generalitat, per als ajuntaments i per a qui sigui que els contracta amb diner públic.
Aquesta gent cobra la feina o, més ben dit, la no-feina. Segurament també ha cobrat l'autor de l'informe sobre la utilitat dels informes, que ha permès al conseller responsable de la Hisenda autonòmica, Antoni Castells, anunciar que el 16% dels informes estudiats eren defectuosos. Si una fàbrica servís una comanda amb el 16% de peces defectuoses, el client els les posaria per barret, i l'amo demanaria avergonyides disculpes abans de passar per la pedra els responsables del desastre.
Un es pregunta si la ràtio del 16% defectuós s'aplica només als informes o a tota la feina de l'administració autonòmica. Els crítics sistemàtics de la funció pública s'afanyarien a respondre afirmativament. Entre gent de baixa, gent distreta, gent desmotivada i gent mal dirigida, segurament que ens quedaríem per sota del 84% d'efectivitat. Com que són de plantilla, cal pagar-los igualment. Però pagar informes inútils és acceptar una presa de pèl. Espero que cada conseller digui quants n'hi toquen i quina penitència pensa autoimposar-se.
Llavors hi ha la gent que hauria de cobrar i no cobra: encara que mogui a escàndol, afirmo que haurien de cobrar degudament els consellers d'alguns consells, patrons d'alguns patronats i compromissarisd'algunes assemblees que adopten decisions importats i vigilen gestions milionàries, i que no obtenen remuneració perquè la seva tasca es considera cívica.
Però com que tenen moltes altres coses per fer, com ara guanyar-se la vida, al final van a les reunions sense temps de preparar-les i acaben dient que sí a tot. Potser hauríem de preguntar-nos si no seria preferible que els qui són vocals de cent juntes només formessin part de dues o tres, s'hi dediquessin de veritat, i veiessin compensades d'alguna manera les hores de la seva dedicació.
Sé que aquesta idea no prosperarà, perquè hi ha una certa trama de personatges poderosos la força dels quals reposa en el fet que fan el que volen, ?s'autoadjudiquen sous magnífics, i passen per defensors de les millors causes socials i patriòtiques, gràcies al fet que els consellers, patrons i compromissaris de les seves entitats i institucions no s'hi fixen gaire i diuen que sí a tot.